El 36% dels immigrants residents a Catalunya amb origen fora de la Unió Europea sofreix pobresa laboral, percentatge que contrasta amb el 9,4% de les persones de nacionalitat espanyola.
Aquesta és la principal conclusió d’un informe de CCOO sobre la pobresa laboral presentat aquest dijous i que revela que el perfil més habitual que s’han trobat és el d’una dona de mitjana edat, estrangera extracomunitària, amb un nivell baix d’estudis, treballadora a temps parcial i amb família nombrosa.
“Dones i immigrants ocupen sistemàticament els llocs de treball més precaritzats i infravalorats econòmicament i socialment”, afirma l’estudi, que situa la taxa mitjana de pobresa laboral en el 13,6%, per sobre del càlcul de l’Idescat per a 2023 (10,4%).
El percentatge de persones amb jornada parcial que sofreixen aquest tipus de pobresa és del 24,1%, i també és determinant el tipus de contracte: el 21,4% dels treballadors amb contracte temporal sofreixen pobresa laboral, en contrast amb l’11,2% que disposa de contracte indefinit.
Els dos tipus d’activitats laborals que registren índexs més elaborats d’aquesta mena de pobresa són el treball en la llar (39,6%) i l’hostaleria (28%). Per contra, el sector econòmic que registra menys pobresa laboral és el de les finances, l’administració pública i l’educació, amb un 6% d’afectats.
Pel que fa a les famílies nombroses catalanes de dos adults i tres o més menors, gairebé el 40% d’elles sofreix pobresa pesi al treball; xifra també elevada en el cas de les famílies monoparentals femenines (33,3%) i inferior en les llars formades per una sola persona adulta (18,3%).
Les llars en pobresa laboral dediquen un de cada dos euros del seu salari a pagar el lloguer o el 42,5% de la seva renda a pagar la hipoteca; en contraposició al 30,6% del salari que les famílies que no es troben en aquesta situació dediquen al lloguer i al 22,3% que destinen a la hipoteca.
“La reducció de la jornada laboral és positiva per a reduir la pobresa laboral”, ha assegurat l’autor de l’estudi, Albert Ferrer, que s’ha referit a aquesta mesura com a manera que els sous de les persones amb contractes parcials no desitjats s’incrementin.
