Quan Bob Dylan va compondre la cèlebre cançó on deia que ‘Los tiempos están cambiando’, no tenia ni idea d’aquella gran veritat que es manifesta amb constància. Aquesta vegada ens fixarem en un fenomen social que va tenir el seu punt àlgid als anys 60-70 i que, per més que es mantingui, s’ha deteriorat fins al que és indicible.
Les biblioteques tothom entén que és un lloc de recolliment on la gent va per submergir-se al món de la literatura a través dels llibres. Doncs amb aquest paral·lelisme van néixer les discoteques, canviant els textos per la música i, en conseqüència, els discos.
En aquella època de glòria, acudir a una discoteca servia per satisfer l’oci personal, departir amb els amics, intentar lligar amb alguna bonica mancebita i també per aprendre música. Són molts els discos que nodreixen les prestatgeries de moltes llars, fruit de la seva escolta prèvia a algun d’aquests locals lúdics. Recordo que en aquesta ciutat que compartim, als 70 i 80 hi va haver una ‘escola de música’ d’aquest tipus anomenat Bus Club i més tard Magic Bus, en honor a The Who.
Estava situada als baixos de l’Estació d’Autobusos i es va convertir en una autèntica acadèmia de futurs melòmans de tota mena. El testimoni va arribar gairebé de forma paral·lela amb la implantació dels anomenats pub, sent el Cosa Nostra, situat a l’edifici de la Gremial, un altre centre d’ensenyament musical, sense desmerèixer altres propostes ofertes a Lo Mico Nu, l’Antares, el Celler dels Joglars, el Bohemios o la històrica sala Europa.
L’enyorada Zona dels Vins va ser un altre punt vital de gaudi rockero que va durar fins que es va acabar a la par amb la ‘puta mili’ obligatòria. Eren llocs on s’havia de sentir la música i manifestar-la. Tot això ve perquè ara ni s’escolta música, ni es pot dir que és música el que s’escolta en aquests nous garitos de moda.
És una llàstima però ja no se sent aquella gran passió per la música… Oh yeah!
