Tot i que he fet una dotzena d’escapades a La Rioja, en el viatge improvisat que estem fent aquest cap de setmana a la regió vinícola més coneguda de l’Estat he descobert dades curioses. Tothom identifica el tapeo a Logroño amb la Calle del Laurel, però poques persones saben que l’antany conegut com el barri de San Pedro era una zona reputada per l’abundància de cases de barrets. Les meuques, quan estaven lliures, penjaven a les finestres unes branquetes de llorer per atreure clients i d’aquí, el nom del carreró. L’alternativa a la Calle del Laurel és la Calle San Juan, versió més tranquil·la i orientada a la clientela autòctona, on vam descobrir delicioses elaboracions que desconeixíem absolutament com les “rabas de monte”, que són bolets arrebossats a l’estil tempura. D’altra banda, la famosa Fuente de los Siete Caños de Fuenmayor té en realitat sis brocs actius, ja que el setè és fals i només funciona en cas d’excés d’aigua, però és veu que molava més el número 7, considerada xifra màgica. San Asensio, població que en el seu dia va voler ser la capital del vi clarete (sense gaire èxit, per cert) té curiositats com una merceria sorprenentment ubicada a l’entrada d’un elegant palau que, sens dubte, va viure temps millors. A Labastida, també ens van explicar que el nom del popular kalimotxo ve des dos personatges de sengles quadrilles de Portugalete, Kalimero i Motxongo, que havien comprat una gran quantitat de vi i se’ls hi havia picat. Per dissimular el mal gust hi van afegir Coca-cola i el resultat de l’invent va agradar tothom. I vet ací el naixement el kalimotxo!
Sessió: No iniciada
