Heu sentit parlar del Pacte de Múnic? Aquells acords firmats l’any 1938 entre Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia, en virtut dels quals cedien la regió txecoslovaca dels Sudets a Hitler, que la reclamava perquè un 30% de la població era germanòfoba. El més surrealista del cas és que la nació afectada, Txecoslovàquia, no fou convidada a la conferència. L’aleshores president txecoslovac, Edvard Beneš, va queixar-se amargament: “Han decidit sobre nosaltres, sense nosaltres”. Aquest tipus de política, anomenada “d’apaivagament”, implica la consecució de la pau costi el que costi. Les conseqüències? Hitler va comprovar que les potències aliades s’empassaven el gripau i va acabar annexionant-se Txèquia, Polònia i mitja Europa. Us sona la cantarella? Ara és Trump el que intenta aplicar la “política d’apaivagament” a Ucraïna. La “pau” que proposa no és justa ni equilibrada: coincideix exactament amb l’objectiu de Putin: annexar-se entre el 20 i el 25% del territori ucraïnès, on hi viu un alt percentatge de russos (representen més o menys el 18% del total de la població del país), i donar així un nou impuls al seu somni de construir una “Gran Rússia”. Cal dir que tampoc Washington encara el tema de manera desinteressada: s’ha filtrat que en les converses bilaterals amb Moscou ha demanat controlar la reconstrucció del país i quedar-se amb el 50% de les reserves de petroli i gas, a més dels valuosos minerals de les ‘terres rares’. I a tot això Europa, marginada i sense posar-se d’acord, fent un paper d’estrassa. Però no oblidem la història: a Hitler, ara fa 87 anys, li van cedir una habitació i va acabar ocupant tot el palau.
Sessió: No iniciada
