La humanitat pot no ser extraordinària, sinó més aviat el resultat evolutiu natural del nostre planeta i probablement d’uns altres, segons un nou model que tracta d’explicar com es va desenvolupar la vida intel·ligent a la Terra. La teoria suggereix que potser aquesta no va ser tan difícil o improbable, segons un equip d’investigadors de la Universitat Estatal de Pennsilvània, els Estats Units, que apunta que aquesta interpretació de l’origen de la humanitat “augmenta la probabilitat de vida intel·ligent en altres parts de l’univers”.
La seva proposta, descrita a la revista Science Advances, contradiu el model defensat durant dècades, segons el qual la vida intel·ligent va ser un esdeveniment “increïblement improbable”, remarquen. Es tracta “d’un canvi significatiu” en la forma en la qual es pensa sobre la història de la vida, indica en un comunicat de la universitat Jennifer Macalady, professora de geociències.
“Suggereix que l’evolució de la vida complexa pot tenir menys a veure amb la sort i més amb la interacció entre la vida i el seu entorn, obrint noves i apassionants vies de recerca en la cerca per comprendre els nostres orígens i lloc en l’univers”.
En aquest nou estudi, l’equip format per un grup d’astrofísics i geobiòlegs, defensa que el medi ambient de la Terra era inicialment inhòspit per a moltes formes de vida i que els passos evolutius clau només van ser possibles quan l’entorn global va aconseguir un estat “permissiu”.
“Sostenim que la vida intel·ligent pot no requerir una sèrie de cops de sort per a existir”, explica Dan Mills, abans a la Universitat de Pennsilvània i ara a la de Munic, Alemanya. Segons l’investigador, els humans no van evolucionar “aviat” o “tard” en la història de la Terra, sinó “a temps”, quan es van donar les condicions. I afegeix: “Potser és només qüestió de temps i altres planetes són capaços d’aconseguir aquestes condicions més ràpidament que la Terra, mentre que uns altres podrien trigar encara més”.
