El 23,23% de la població de la demarcació de Lleida a data 1 de gener de 2024 era d’origen estranger enfront el 76,77% d’habitants originaris de l’Estat espanyol, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Deu anys enrere, el 2014, la presència de població estrangera a Ponent era del 17,32%.
Traduït en xifres absolutes, de la demarcació tenia 451.707 habitants l’1 de gener de 2024, 346.778 dels quals eren d’origen espanyol i 104.929 de procedència forana.
Aquest percentatge de població estrangera, però, s’eleva més enllà del 40% en determinats franges d’edat, de manera que la immigració representa quatre de cada deu habitants de la demarcació en el grup de 25 a 39 anys. En la franja d’edat de 25 a 29 anys, la població d’origen immigrant és del 40,57% (32,73% fa deu anys), percentatge que puja al 41,5% entre els 30 i 34 anys (33,66% l’any 2014) i al 42,15% entre els 35 i 39 anys (31,07% deu anys enrere).
Les franges de 40 a 44 anys (un 38,72% d’immigració), de 45 a 49 (un 33,39%), de 20 a 24 (33,29%) i de 50 a 54 anys (29,57% de forans) també estan per sobre de la mitjana general. El percentatge més baix es dona en el grup d’edat de més de 90 anys, amb un 1,5% d’estrangers.
Dels gairebé 105.000 immigrants residents a Ponent a 1 de gener de 2024, un total de 40.893 procedien de països de l’Àfrica, 23.944 de països de la UE-27, 23.074 d’Amèrica del Sud, 7.566 d’Europa fora de la UE-27, 4.792 de Centreamèrica i Carib, 4.0440 d’Àsia, 588 d’Amèrica del Nord i 32 d’Oceania.
El darrer trimestre de 2023, els països d’on van arribar més immigrants a la demarcació van ser el Marroc (660 persones), Colòmbia (420) i Algèria (270). Per contra, 240 persones van marxar cap a Rumania, 150 al Marroc i 120 a Ucraïna.
Pel que fa a les característiques generals de la població de Lleida, i segons les dades de l’INE, l’edat més representada són els 47 anys, amb 7.916 habitants dintre d’aquest grup, just per davant dels que tenen 46, 48, 45, 49, 44 i 50 anys, en aquest ordre.
A més, hi ha més persones residents a Lleida que l’any 2024 tenien 70 anys que les que que tenien 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6 o 7 anys, una dada que dona idea de l’envelliment de la població. Al respecte, el 19,93% dels habitants de Lleida (gairebé dos de cada deu) tenia més de 65 anys a 1 de gener de 2024.
Els residents forans passen de dos milions a Catalunya
La població nascuda a l’estranger supera per primera vegada els dos milions a Catalunya a 1 de gener del 2025, segons dades provisionals de la darrera Enquesta Contínua de Població (ECP) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicades ahir.
Els residents nascuts fora d’Espanya ja són 2.028.315, al llindar d’un de cada quatre (24,98%), cosa que suposa un augment de 121.633 respecte a principis de l’any passat.
A tot l’Estat espanyol, la població va superar els 49 milions d’habitants -49.077.984 l’1 de gener del 2025- gràcies a l’augment d’estrangers. Segons l’INE, es tracta del valor màxim de la sèrie històrica, amb 458.289 habitants més el 2024.
El 24% dels residents a Catalunya, en risc de pobresa o exclusió social
El 24% de la població de Catalunya es trobava en risc de pobresa o exclusió social l’any 2024, quatre dècimes menys que el 2023, en la línia de descens d’ençà de l’any 2020.
Això no obstant, entre els menors de 16 anys i majors de 65 la taxa de risc creix. La reducció general s’explica, segons l’Idescat, per la millora de tres components: la taxa de risc de pobresa, que registra el valor més baix des del 2013; la població amb baixa intensitat en el treball, que també recula; i la població en situació de privació material i social severa, que també baixa.
Quant a les privacions materials, baixen els que no poden fer-se càrrec de despeses imprevistes de 800 euros (35,2%) i pugen els que no es poden permetre una setmana de vacances (30,4%).
