Lleida està giravoltada. Millor dit, ¿ho està el senyor alcalde? L’altre dia em suggerien que, potser, el paer en cap repapieja prematurament. I ca! Consultades fonts autoritzades del gabinet d’alcaldia, asseguren que el capitost està més trempat que un adolescent Erasmus. No s’atura. Dia si i altre tampoc. Tan aviat divideix la Fira de Sant Miquel en dues bicefàlies, com es presenta al mercat del Camp d’Esports per endreçar-lo, enceta una campanya lingüística pro-catalana-llengua entre les 89 que xerrem a ciutat, que arrambla rambles consuetudinàries i saqueja un fotimer de carrers amb aviciats carrils-bici que, pràcticament, ningú no usa. Potser li passa el mateix que al Jack Lemon de ‘Con faldas y a lo loco’, que perd el cul per una rossa. Ei! La rossa sou vos, senyor alcalde! Tal vegada, Jaume el Conqueridor no estaria massa d’acord en concedir de manera perpètua la Fira de Sant Miquel al setembre, 10 dies a partir d’aquella festa. Tot apunta a que, gairebé, tot déu hi està d’acord en desmembrar la fira en dues meitats: una popular amb gastronomia secular; una altra professional segons els estàndards biotècnics d’última generació IA. Allò del judici bíblic del rei Salomó? Com diria el murri Josep Pla, però això, ¿qui ho paga? ¡Vostè, senyora!, que mai confessaran els economistes del gabinet. Dues fires al preu d’una?