L’autoritari líder bielorús, Alexandr Lukashenko, va arrasar a les eleccions presidencials de diumenge, segons els sondejos a peu d’urna, i va ser reelegit per a un històric setè mandat entre les denúncies de frau de l’oposició a l’exili i les cancelleries occidentals.
Lukashenko, el mandatari europeu que fa més anys que és al poder –des del 1994–, hauria rebut el 87,60 % dels vots, segons una enquesta. D’aquesta manera, a falta dels resultats oficials preliminars, el dictador bielorús seguirà al càrrec fins al 2030, igual que el seu principal aliat, el rus Vladímir Putin.
Lukashenko, de 70 anys, necessitava una victòria irrebatible després del que va passar fa cinc anys, quan les denúncies de frau i les multitudinàries protestes opositores van estar a punt de provocar-ne l’enderrocament. Ara, tots els opositors són a la presó ia l’exili, i centenars de milers d’exiliats no han pogut votar perquè Minsk va decidir no habilitar col·legis electorals a l’estranger.
Per això, l’oposició va demanar als seus partidaris que posessin una creu a la casella del Vot contra Tots, l’única manera possible de protesta pacífica davant la brutal repressió del KGB. Segons el sondeig, aquesta opció va rebre el 5,1% dels sufragis, el segon candidat més votat, molt per davant dels quatre aspirants més.
La Unió Europea (UE) es va comprometre ahir, fins i tot abans que acabessin les eleccions, a seguir imposant sancions contra el règim de Lukashensko quan concloguin les eleccions “simulades”, en considerar que no tenen “cap legitimitat”.
“La UE seguirà imposant mesures restrictives i selectives contra el règim, alhora que recolza financerament la societat civil, les forces democràtiques bieloruses a l’exili i la cultura bielorussa”, va afirmar la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas.
Sessió: No iniciada
