La Catalunya contemporània del segle XX no s’entén sense el Barça. Cada victòria futbolística en aquella època, sobretot les del club més inherent, dibuixava més autogovern i més autonomia. El Barça és un club que representa Catalunya al món, una nació pròpia anhelada per molts. La història del Barça engloba conceptes com esport i país. Per tant, el cas de Dani Olmo és un altre acte anticatalanista, perquè el senyor Tebas i tota la tropa de la Lliga espanyola són adversaris en esclarir l’assumpte. Nogensmenys, perllongaran tal despropòsit fins al beneplàcit de la inscripció del jugador terrassenc, car la Lliga sense el Barça no genera ingressos econòmics, talment com Espanya no és rendible sense Catalunya. Ens odien però ens necessiten per existir i Laporta posa entre les cordes el sistema espanyol. Mentre, l’oposició del club extorqueix l’actual directiva essent vassalls de l’Estat. Els clubs Estat campen per on volen, citant Laporta. Ras i curt, Visca Catalunya i Visca el Barça.