Són gent sense altesa de mires, sense escrúpols, que només es mouen per interessos sense cap reflexió a llarg termini… No ens queda més remei que fer-nos moltes preguntes: Per què aquesta dèria d’anar canviant les coses dia sí i dia també en tot allò que fa referència al sistema educatiu? Com és possible que a algú se li hagi acudit rebaixar la importància d’una assignatura cabdal com és la literatura o reduir les hores dedicades a les ciències? No hi ha cap manera de prendre’s l’educació seriosament i arribar a un consens que estigui per damunt de política, prejudicis, ideologies, religions i interessos econòmics? Totes aquestes preguntes condueixen a una de principal: Què volen aquesta gent? La resposta cada vegada sembla més evident. Són els amos dels diners i de la força i, naturalment, volen ser també els amos de les idees i per això s’han de carregar l’educació per tal de crear persones incultes, incíviques, influenciables per gent sense escrúpols; persones que neguin el canvi climàtic, que creguin que la Terra és plana; persones acrítiques, que no entenguin res si és que algun cop llegeixen, que no sàpiguen el que és un tant per cent ni un any llum, i que no passin de la telescombraria i del reggaeton, no sigui que coneguin la cançó i el poema a què fa referència el títol d’aquest escrit. Si encara queda algú que reflexioni, s’adonarà que aquesta gent ho està aconseguint.
Sessió: No iniciada
