Els col·legis d’enginyers i d’economistes han tret del calaix la proposta de portar aigua de Lleida a Barcelona utilitzant l’hipotètic excedent que hi hauria un cop modernitzat el Canal d’Urgell si l’àrea metropolitana viu una situació d’emergència per sequera. Aquesta música em sona al que plantejava el conseller Baltasar quan volia transvasar aigua des de la capçalera del Segre cap al Ter. No en deia transvasament el conseller d’ICV que demanava a la Moreneta que plogués sinó una “punxada” puntual i “reversible”. En conseqüència, que volia portar aigua de Lleida a Barcelona però la cosa va acabar com el rosari de l’aurora. A Lleida s’hi va oposar pràcticament tothom i pels volts de Sant Anastasi va començar a ploure i la sequera es va acabar en pocs dies. Allò era el 2008 i fa un parell d’anys n’hem tingut una altra, de sequera, que ens ha fet posar a tots els pèls de punta. Tant forta ha estat aquesta falta d’aigua que els pagesos del Canal d’Urgell es van haver de quedar sense regar i els del Segarra-Garrigues, també. L’Administració, com era obligat, va impulsar ajudes pels pagesos que van veure com se n’anava en orris la feina d’una anyada i com els arbres fruiters patien de valent amb el regalim que van deixar perquè no es morissin. Ara, un ens intercol·legial proposa destinar a Barcelona els sobrants d’aigua que generaria la modernització del Canal d’Urgell. Però quan els pagesos del Canal d’Urgell no van poder regar no recordo que ningú proposés compensar-los amb l’excedent de guanys d’altres sectors. Per què ho hauria de fer ara la pagesia si un dia sobra aigua, que és la seva principal matèria prima? No hauran pagat amb escreix la seva part de modernització de l’obra? I aquest excedent, en cas que hi fos, no es podria destinar a regs de suport per les oliveres de secà que enguany han produït ben poc per la sequera? Són algunes de les preguntes que em faig mentre comprovo que sobre la modernització del Canal d’Urgell el més calent és a l’aigüera. Si s’acaba acordant, però, és important que la pagesia no es deixi enredar perquè el millor pacte possible entre Lleida i l’àrea metropolitana de Catalunya és proveir-la de bons aliments. Amb l’excedent del Canal d’Urgell, és clar.
Sessió: No iniciada
