El Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau ha dut a terme les primeres ablacions per radiofreqüència en el tractament de miomes uterins, oferint d’aquesta manera tot el ventall de tècniques que avui hi ha disponibles per al tractament d’aquests tumors benignes que poden aparèixer en qualsevol moment de la vida reproductiva de la dona. És un procediment ambulatori i mínimament invasiu que permet una recuperació molt ràpida de les pacients i que està indicat específicament en dones premenopàusiques amb miomes situats a la paret de l’úter (o miometri) i inferiors als 5 centímetres. En cada procediment es poden tractar un màxim de 3 miomes simultanis.
Segons Noèlia Rams i Marta Peró, de la Unitat d’Ecografia Ginecològica i adjuntes del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau, “és una tècnica molt consolidada en el tractament de tumors no ginecològics (com per exemple de tiroides o hepàtics) i que en poc temps s’ha implementat de forma àmplia també per al tractament de tumors ginecològics, sota unes indicacions molt concretes”. En aquest sentit, “no totes les dones que tenen miomes són candidates a tractar-se amb radiofreqüència. Ho són aquelles pacients amb miomes simptomàtics, abordables emprant aquesta tècnica.
Hi ha tres tipus de miomes segons la seva ubicació dins l’úter: els intramurals o situats al miometri (la paret muscular de l’úter), els submucosos (que creixen cap a la cavitat de l’úter), i els subserosos (que es formen a la capa més externa de l’úter i que creixen cap a l’exterior, cap a la cavitat abdominal). L’ablació per radiofreqüència no està indicada en els dos últims.
Els miomes són tumoracions benignes causades pel creixement exagerat de les cèl·lules miometrials. Poden ser asimptomàtics, però en ocasions poden causar sagnat vaginal abundant, dolor o molèsties per efecte compressiu del mioma (com la necessitat de miccions freqüents per la compressió sobre la bufeta), i fins i tot problemes reproductius com la infertilitat, entre altres símptomes.
L’ablació per radiofreqüència és una tècnica ablativa que “crema” el mioma mitjançant radiofreqüència, una corrent elèctrica d’alta freqüència. “Un cop la pacient es troba sota sedació i en posició ginecològica, introduïm per via vaginal una agulla molt fina amb una punta activa en el seu extrem més llunyà, i que actua de forma directa sobre les cèl·lules del mioma”, explica Peró. Concretament, produeix calor a l’interior del mioma i aconsegueix així una necrosi coagulativa, és a dir, “crema el teixit del mioma, sense danyar cap altra part de l’úter. Posteriorment, el cos reabsorbeix el teixit necrosat” segons Rams.
És una tècnica guiada per ecografia, de manera que el professional veu una imatge en temps real del procediment, garantint-ne la seguretat. De fet, el risc de complicacions posteriors a la intervenció és mínim. L’extrem de l’agulla que emet la radiofreqüència s’activa amb un pedal connectat al generador d’energia, constituint un procediment ergonòmic i eficient.
Aquest sistema, segons Rams, “mesura la impedància, és a dir, que és capaç de detectar de forma automàtica en quin moment l’ablació del teixit és completa, evitant lesions per sobreescalfament”. A més, com assenyala Peró, “hi ha canvis estructurals que es poden identificar amb l’ecografia que es realitza de forma simultània. Bàsicament, el mioma incrementa la seva ecogenicitat (es torna més blanc) de manera que es pot delimitar l’àrea tractada, evitant incidir sobre teixit sa. Es tracta, doncs, d’un doble sistema de seguretat: el control de la impedància que ofereix el sistema, així com els canvis ecogràfics”.
Procediment ambulatori sota sedació i una ràpida recuperació
Segons Rams, l’ablació per radiofreqüència “respon a la necessitat de buscar estratègies mínimament invasives i menys traumàtiques per a la pacient, que permeten ser més conservadors amb l’úter”. Afegeix que “les dones tenen el desig de conservar l’úter durant més anys i molts miomes apareixen quan la dona encara menstrua”. Els miomes poden aparèixer en qualsevol moment de la vida reproductiva de la dona, però són més freqüents sobre tot a partir dels 40 anys.
L’ablació es fa de manera ambulatòria sota sedació, de manera que no preciosa ingrés hospitalari a diferència d’altres tècniques quirúrgiques, com la histerectomia (extirpació de l’úter), la miomectomia (mitjançant laparotomia o laparoscòpia) o l’embolització d’artèries uterines (interromp el flux sanguini de les artèries que nodreixen l’úter). La pacient pot ser donada d’alta al cap de poques hores i en dos o tres dies pot fer vida normal. Durant la recuperació es recomana analgèsia bàsica (paracetamol i/o ibuprofè) per disminuir les possibles molèsties post-quirúrgiques i també es recomana no mantenir relacions coitals fins a 7 dies després del procediment.
