Xavier Godàs (Vilassar de Dalt, 1969) aspira a liderar ERC si la militància li dona suport al congrés de dissabte, on competirà amb la candidatura d’Oriol Junqueras i Alfred Bosch. Godàs va ser alcalde de Vilassar de Dalt, és doctor en Sociologia i va ser director general d’Acció Cívica.
Junqueras diu que Godàs és “l’aristocràcia” del partit i vostè qualifica l’altra opció de “monarquia”. No són republicans vostès?
(Somriu…) La monarquia és antagònica amb la república però l’aristocràcia no tant… Perquè hi ha tot allò de la il·lustració i de la noblesa il·lustrada i republicana. Però tot plegat era una broma perquè em fa gràcia que parlin d’aristocràcia quan jo no tinc cap càrrec orgànic.
En què es diferencien de Militància Decidim?
D’entrada nosaltres diferenciarem entre partit i Govern, com el PNB, per definir l’estratègia política i per tenir posició sobre cada repte de país. I d’altra banda volem enfortir l’espai de l’esquerra nacional, sobiranista i independentista i el seu espai sociològic. No podem ser a vegades una mica PSC i a vegades una mica Junts. També hem de fer una nova contribució al moviment d’alliberament nacional des de l’esquerra.
Per què no volen Oriol Junqueras?
Això és una gran falsedat i crec que és una mentida de Militància Decidim. El volem però com a president ja no perquè no pot fer el que fa des de fa tretze anys. Junqueras és un gran actiu que ha de tenir el seu lloc i caldrà veure quin però a partir del 2017, i molt en especial des del 2018 i el 2019, la base social ha caigut. Això indica que el suport al procés també ha davallat i en conseqüència ERC ha perdut 500.000 votants aproximadament en successives eleccions i 1.500 militants. Per tant, creiem que s’ha esgotat un cicle i aquesta crisi de resultats no es pot desvincular del marc del procés i dels lideratges que hi ha hagut. Això no vol dir fer fora ningú sinó obrir una nova etapa que no serà creïble si no hi ha un projecte polític diferenciat i nous lideratges perquè sinó farem el de sempre.
S’imagina liderar ERC amb Junqueras de candidat a la presidència de la Generalitat?
Sí, perquè jo no faig una aproximació personal o sentimental a tot plegat. Si el company Junqueras guanya unes primàries jo estaré encantat com a president del partit.
Li agradaria algun altre candidat o candidata a la presidència del Govern? Marta Vilata, potser?
No tinc ningú al cap i a més seria temerari i de mal gust dir-ho abans d’un procés electoral.
Una dirigent d’ERC em va dir un dia que no pactarien amb el PSC perquè vostès venien a substituïr-lo. És així?
Ho direm en positiu. Nosaltres només podem créixer en l’espai de l’esquerra nacional i intentarem ser tant hegemònics com sigui possible ampliant aquest espai. I per això no ens preocupa el PSC perquè del que ens preocupem és de nosaltres mateixos.
Oriol Junqueras diu que no va fer la B. Marta Rovira hi va tenir alguna cosa a veure?
D’entrada Marta Rovira ha assumit responsabilitats per tot el que ha passat a ERC, amb una comissió de garanties que ho ha d’aclarir. D’altra banda, un lideratge vol dir responsabilitzar-se de l’organització que lideres tant pel que va bé com del que no en va. Si d’allò que no va bé dius que no en sabies res és un problema de lideratge. I el que sí puc dir és que si jo sóc president no hi haurà ni B ni C.
Qui la va fer la B, doncs?
No ho sé. Jo sí que no hi era però això no m’eximeix de l’interès que tinc pel que va passar. Perquè passava. Però no es pot dir el mateix si s’és president del partit. O sigui, no es pot dir “marxo” i que la culpa és dels altres.
I si s’és secretària general?
Tampoc però la secretària general es queda fins al congrés i jo m’hagués estimat més que tant la presidència com la secretària general es quedessin fins al final. I això no hagués evitat que el llavors president Junqueras pogués repetir candidatura.
Hi ha risc d’escissió a ERC?
No, en absolut. I parlo per mi i per nosaltres. I nosaltres ens quedarem, com no pot ser d’altra manera. Però és que parlant amb militants indecisos no he trobat ningú que em digui que si guanyen uns o altres se n’aniran.
Per tant si dissabte vostè no guanya es quedarà a ERC?
Sí, sí, em quedaré.
Imaginem que guanya dissabte i Illa el truca per entrar al Govern. Acceptaria?
Li diria que no però pel mateix que li comentava ara. ERC s’ha de refer i quan es va decidir investir Illa es va acordar de facilitar-li la presidència però passant a l’oposició i amb la màxima rigorositat. No es va votar que a més a més entraríem al Govern. Per tant, hem de ser responsables i exigents per preservar el partit i posar-nos com a objectiu el 2027, que és quan hi haurà municipals.
Si s’assoleix el concert, el president Illa tindrà més diners per repartir. ERC li deixarà capitalitzar en solitari que faci carreteres, escoles i hospitals?
Jo crec que a ERC tenim una gran necessitat de sinceritat cap a la nostra gent. Ara hem d’estar a l’oposició i a més tenim la possibilitat d’incidir i influir sense estar al Govern. Si canviessin les condicions també tenim la maduresa suficient per parlar-ne. I això no passarà però si fos així una decisió estratègica d’aquest estil l’hauria de poder validar la nostra militància.
I amb Puigdemont com s’hi porta?
De cap manera… És que no el conec ni ens hem tractat mai.
Seria partidari d’anar amb JxCat en alguns comicis?
Sóc partidari de la unitat independentista però no d’un únic partit. Cadascú té el seu espai. Fixi’s que Junts ha fet el gran viatge cap a Convergència, cosa que em sembla molt bé. Però el nostre espai és el de l’esquerra nacional. I per això no hi haurà un Junts pel Sí. Això no vol dir que no hi hagi acords puntuals de caràcter municipal o unitat d’acció al Congrés i al Parlament. La unitat en l’agenda nacional l’hem de poder recuperar sense fer-nos trampes al solitari.
