Quan menys t’ho esperes reps una bufetada en tota la cara, com un bany de realitat que et retorna a l’ara i a l’aquí. És un cop tan fort que t’obliga a frenar en sec i a recordar que l’essencial de la vida és la pròpia vida. La mort sobtada d’un familiar, d’un amic o d’un company; d’un dia per l’altre i sense previ avís, ens fa tocar de peus a terra: som humans i el nostre destí és morir-nos. Sovint ens n’oblidem, no en parlem o no hi volem pensar fins que pèrdues inesperades com la d’Agustí Forné ens fan aturar i ens obliguen a recordar-ho. Adéu Agustí, descansa en pau!
Sessió: No iniciada
