Fer l’amor és un acte íntim on es despullen ànimes. Mentre, el sexe és l’acte on t’arrabasses la roba per mostrar el teu cos a través de la nuesa. Nogensmenys, tant l’enamorament com l’atracció impacten en el nostre cervell mitjançant l’addició. L’enamorament activa la mateixa regió cerebral que l’abstinència de la cocaïna. Les feromones en són protagonistes juntament amb neuropèptids com la dopamina i l’oxitocina. D’afegitó, la serotonina i l’endorfina actuen, posteriorment, en l’amor a llarg termini. L’amor no entén de diners, perquè seria interès. Altrament, el sexe, a voltes, està estretament lligat amb el capital. Els amors (im)possibles encara mouen el món. La impudícia de l’emèrit n’és un exemple. Com a catalana no tinc rei, però el pago i li hem pagat l’adulteri. Això és vomitiu talment com el Regne d’Espanya, que degrada la democràcia, car l’1-O els catalans vam votar i vam guanyar. Però l’amor existeix, citant Mercè Rodoreda, malgrat el sexe i els diners moguin el món.
Sessió: No iniciada
