3 d’agost de 1924: Joseph Conrad, polèmic escriptor ucraïnès nacionalitzat anglès, mort i sepultat. El descobreixo al cinema: “Apocalypse Now”, inspirada (o conspirada) contra “El cor de les tenebres” a partir de la novel·la homònima. Si el visionat del film m’abocà a llegir l’obra, ara, amb motiu del centenari de la mort de l’autor, m’ha faltat temps per endinsar-me en “El cor de les tenebres.” ¿Té sentit llegir-la ara? ¿Interpel·lada pels temes? El llibre és molt més que el viatge iniciàtic de Marlow, protagonista i narrador de la seva doble aventura a través de les tenebres de l’ànima i de la selva africana a la recerca de Kurtz (cacic que explota indígenes pel marfil, arquetipus del Mal). Escrita a les darreries del segle XIX, “El cor de les tenebres”, com bon clàssic, planteja temes reincidents, irresolts, consubstancials a l’Ésser Humà. Permet parlar de la violència, la mort, la por a l’altre, la soledat, l’ambició, la cobdícia, la corrupció, la hipocresia, la mentida, el caciquisme, el colonialisme, que responen al maniqueisme ferotge, sense matisos, entre bons i dolents, definit com “L’ horrror, l’horror”, per boca d’un Kurtz agònic…
¿Era Conrad avançat al seu temps, visionari? Tal vegada ho confirmi definint una societat que apuntava barroeres maneres consumistes i que, avui, amb la globalització capitalista, són a l’ordre del dia: “Em vaig trobar tornant a la ciutat, ofès davant la visió d’unes gents que recorrien el carrers apressadament amb l’única fi de furtar-se els diners els uns als altres, d’atipar-se de menjars i de cerveses infames i de somiar amb estúpids i insignificants somnis”. Amb tot, reprenc la pregunta inicial ¿Paga la pena llegir o rellegir «El cor de les tenebres»?…
Probablement, la novel·la no complagui totdon i tothom. Les feministes igual la rebutgen. Descriu les dones com a «floreros», útils andròmines que faciliten el viatge de Marlow. El que les mou, però, és que pretenen que el protagonista civilitzi els aborígens a qui consideren inferiors, visió eurocèntrica i hipòcrita. Secunden l’explotació colonialista del continent africà. La denuncia del suprematisme blanc no exclou que Conrad apunti trets racistes. Els indígenes mai no són descrits com individus. Són obscurs elements de la decoració per ennuegar les tenebres que encerclen l’odissea del Marlow pocapena. O quan l’horror és apocalíptic.
