En la nostra trajectòria educativa hem tingut tres classes de professors: els que hem oblidat, els que recordem amb indiferència i els que ens han deixat petja. Dels que vaig tenir quan estudiava, o feia veure que estudiava, Ciències de la Informació, a la Universitat Autònoma, n’evoco un amb carinyo i nostàlgia especials. Parlo d’en Joan B. Culla, desaparegut ara fa un any, brillant historiador d’una erudició ingent i magnífic professor d’Història Contemporània, home elegant, profundament curiós i d’un humor subtil. “He vist per aquí un pòster ben singular”, va comentar discretament a classe després de detectar el cartell un pèl irreverent que vam penjar tres amics (Jordi, Josep M. i jo) a les parets de la facultat, en el qual amb la paraula “Wanted” apareixíem caracteritzats de peruans. Aquest estiu he llegit el seu llibre La història viscuda, descobert per casualitat en una llibreria de Tremp, una biografia que és alhora un resum de l’evolució política de Catalunya dels darrers 40 anys, escrit gràcies a la seva ingent tasca d’investigació i a la coneixença directa dels principals actors polítics catalans d’aquesta època. Fins i tot he comprovat que vam tenir punts en comú, com el profund interès pels països de l’Est (explicava anècdotes divertides, com quan, viatjant amb Aeroflot, va obrir el paraigües en ple vol… perquè hi havia goteres a l’avió!). Crec a més que ell també conservà un bon record del nostre curs (fins i tot vam fer algun sopar plegats), donat que, en paraules seves, “va ser un curs amb el qual vaig establir un feeling molt especial; tant, que una de les noies d’aquella promoció acabaria sent la meva dona”.
Sessió: No iniciada
