Era un matí estiuenc però la calor dels darrers dies es va prendre un descans i la temperatura era força agradable per fer esport a l’aire lliure. Anaven passant, de totes les edats, uns més de pressa que d’altres, uns més fets pols que d’altres, uns caminant, uns altres corrent, uns amb la samarreta de l’organització i d’altres amb la del seu club o amb la seva preferida. Uns amb bastons per caminar millor, d’altres sense… però tots semblava que formaven part d’una gran família; eren còmplices d’un esdeveniment que ja s’ha fet molt gran. A la plaça del petit poble els veien passar i els animaven un grup de veïns, deixant anar tot tipus de comentaris que sempre feien que aparegués un somriure dels esforçats participants –molts, amics, coneguts o saludats dels espectadors– que, si l’alè els ho permetia, responien amb simpatia. Per si no ho heu endevinat es tracta de la Corsa des 15 Pòbles, que té lloc cada estiu a la Val d’Aran, un esdeveniment que a més de la seva vessant esportiva en té d’altres: social i cultural. Permet conèixer pobles de la comarca, acollidors, que fan que el visitant pensi a romandre-hi una temporadeta. O això sembla, perquè en aquella plaça del petit poble dues participants a la cursa no se’n van poder estar i, amb un accent barceloní prou evident, van agafar aire i van deixar anar: “Quin poble més bonic!”.
Sessió: No iniciada
