El jaciment de la Roca dels Bous ha esdevingut un enclavament important a Catalunya per descobrir la vida dels neandertals al nostre territori, ja que va ser un dels últims punts on aquesta espècie va habitar abans de la seva extinció.
Ja fa 36 anys que Jorge Martínez i Rafa Mora emprenien la investigació en un racó “amagat” de Sant Llorenç de Montgai. “Vam veure algunes notícies antigues dels anys 70 a La Vanguardia, on deien que hi havia un jaciment. I com el Rafa estava fent la tesi sobre el paleolític superior, vam veure que no perdíem res per provar d’anar allí”, deia en Jorge. Durant uns anys la investigació va continuar a la zona, però es va aturar durant gairebé 10 anys. No va ser, però, fins al 2001 que les investigacions es van reprendre i van agafar la magnitud de l’actualitat.
L’equip d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit pel Jorge Martínez, actualment treballa en tres fronts per analitzar la vida del neandertal. La Roca dels Bous a Sant Llorenç de Montgai, la Cova Gran de Santa Linya i, el més recent, l’Abric Pizarro a Vilamajor. “Tots tres ens aporten diferents aspectes de la vida del neandertal”, deia el Jorge.
L’Abric Pizarro, que pren nom de Jezabel Pizarro, una de les investigadores que hi treballa, és un jaciment del paleolític mitjà que va ser descobert l’any 2008 i, recentment, és quan més resultats ha donat, “tot i que encara sigui aviat”, remarcava el Jorge. La diferència entre aquest jaciment paleolític i els de Santa Linya i la Roca dels Bous és la seva proximitat al nord amb els rius Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa. Això no només donava un clima una mica diferent, sinó que també afegeix un ventall més ampli dels animals que aquesta raça caçava fa uns 45.000 anys. En aquella zona, han aparegut restes d’animals que a Santa Linya i Sant Llorenç no existien, per això es pot suposar que hi havia diferents espècies. Els investigadors, ara dirigits per una arqueòloga australiana, continuen les seves tasques a la zona, que en ser “la més nova” encara és la més verge de les tres.
Pel que fa a la Cova Gran de Santa Linya, el 2020 va ser l’any amb un dels descobriments més transcendentals: l’aparició de la Linya, una dona que va viure fa 14.000 anys. Els ossos de la dona de petita estatura van suposar un gran avenç, ja que també demostrava que l’Homo sapiens va habitar les mateixes zones que el neandertal 30.000 anys abans. Durant els últims anys de vida de l’Homo neanderthalensis a la zona, ja hi va arribar. Inclús en alguns indrets s’han trobat restes “d’aculturació”, on els neandertals provaven de replicar algunes de les eines de l’Homo sapiens.
Un altre dels grans factors de la Cova Gran pel que fa a la vida del neandertal és la seqüència d’ocupació que demostra que allí s’hi van establir les primeres comunitats de camperols de la zona. Per Jorge Martínez és molt important fer una “excavació d’extensió”, més que fer una troballa i abandonar la zona. “Preferim analitzar a consciència, ja que allí on ells anaven, creaven espais”, afirmava el Jorge. Actualment, la superfície excavada de la Cova Gran és de més de 100 metres quadrats. “L’hem de reconstruir amb molta cura”, continuava dient el director del grup d’arqueologia.
Els tres jaciments situen, doncs, la Noguera com una zona referent en l’estudi del neandertal. Aquesta zona ha estat clau per a moltes espècies pel riu Segre –al final, els tres jaciments es troben molt pròxims a l’aigua– i pels dos tipus de paisatge que hi ha, sobretot a la Roca dels Bous: la plana de Lleida i les primeres muntanyes del Pirineu.
Totes aquestes troballes apareixen en un moment en què la vida de l’home de neandertal ha guanyat fama entre la societat. Abans era un tema més inexplorat, però “ara tothom en parla”, deia en Jorge. “Les grans personalitats de l’antropologia estan fent èxits de vendes parlant de l’Homo neanderthalensis”, continuava. I això, segons les seves paraules, no indica només que el món de l’arqueologia i de l’antropologia han fixat la seva mirada en aquest homínid que va viure fa més de 40.000 anys a la nostra terra, sinó que també la societat està prenent consciència de la importància que el neandertal va tenir en el desenvolupament de l’Homo sapiens.
Amb aquest èxit entre la societat, la Noguera a banda de ser un enclavament important en la investigació, també guanya un nou reclam turístic per la gent que s’animi a veure de primera mà els jaciments. En el cas de la Roca dels Bous, el centre Espai Orígens s’encarrega de fer-hi activitats. Una oferta més per aquests mesos d’estiu, que se suma a un paisatge natural idíl·lic per l’escalada, la qual probablement els neandertals també feien anys enrere.
El foc i el Segre, elements vitals del neandertal a la Roca dels Bous
La Roca dels Bous és el jaciment de neandertal amb més fama dels tres, ja que va ser el primer on es van trobar restes de l’homínid i on primer es va investigar. La zona fa 40.000 anys era clau per als caçadors, perquè els cavalls pujaven a l’estiu a la muntanya i a l’hivern baixaven a l’Ebre, això facilitava la seva caça.
A més, la riquesa del relleu –plana i muntanya– oferia diverses espècies per menjar. La seva proximitat amb el riu Segre i la Serra Llarga va ser decisiva pel creixement del neandertal a la zona. Per això, les grans troballes a la Roca són ossos d’animals i eines de sílex o còdols; a banda de la gran comunitat de fogueres (unes 50) que mostra la vida al jaciment.
