La innovadora cerimònia dels Jocs de París ha merescut grans elogis, però també crítiques furibundes. Tinc un amic amb el sentit crític esmolat que m’envia un missatge per dir-me que l’espectacle ha estat “patètic”. Especial invectiva ha merescut la mitja hora del cavall metàl·lic galopant sobre les aigües del Sena, i l’hissada de la bandera olímpica pels militars. “L’han enlairat al revés. Inútils!”, engega l’amic. No està sol en la rebregada al guió de l’historiador Patrich Boucheron. Fernando Castro escriu a l’ABC que “la grandeza parisina está de capa caída y lo que tienen para encantar al mundo son unos chorros de agua, patéticos manguerazos, que remojan a los deportias que agitan sus banderitas como si no hubiera mañana”. Per a Joan Josep Pallàs, a La Vanguardia, “la cerimònia va sortir molt del gust del raper Snoop Dogg, que va arribar a contractar un tipus que li lligava els porros cada dia a canvi de 40.000 dòlars anuals. Remata Pallàs: “Quan va agafar la torxa Snoop Dogg ja devíem intuir que el que s’acostava s’assemblaria a les conseqüències d’una fumada… olímpica”. I no serà que tenim gelosia als francesos?