El canvi radical d’escenari que el canvi climàtic suposa per a l’agricultura intensiva actual obliga a repensar les pràctiques de conreu per adaptar-les a un entorn imprevisible i menys productiu. És així com l’estudi del sòl, el gran oblidat en detriment dels adobs o les varietats, pren de cop una gran importància.
Aquest és un dels camps de recerca oberts per l’IRTA amb dos projectes en marxa des de finals de 2022: AgriRegenCat, dedicat a explorar la millora de la salut del sòl amb l’agricultura regenerativa, i AgriCarboniCat, de com aquestes pràctiques poden ajudar a atrapar carboni de l’atmosfera. Assagen tècniques com la fertilització orgànica, les cobertes vegetals o deixar de llaurar.
Amb 24 finques experimentals i vuit demostratives repartides per tot el territori català, els dos projectes estudien els considerats principals conreus del país: cereals, vinya, fruita dolça, arròs i productes hortícoles. La vintena d’investigadors i tècnics implicats -a més de l’IRTA, del CREAF i la UdL- tenen encara un any de recerca per endavant -es preveu que les conclusions estiguin enllestides al 2025.
Així, per exemple, han constatat que l’ús de fertilitzants orgànics en camps de pomeres ha ajudat a retenir més carboni al sòl i, fins i tot, una millora de la producció.
La fertilització orgànica, a més, ha millorat la retenció de l’aigua, un punt essencial en un context de sequera, segons va recordar la coordinadora d’AgriCarboniCat, Maite Martínez Eixarch.
Pel que fa a les cobertes vegetals enmig de conreus llenyosos, han constatat que durant la primavera “molt seca” de 2023, la seva presència en vinyes va permetre retenir millor l’aigua respecte altres parcel·les que no en tenien.
També s’estudia la reducció de la pràctica de llaurar, un punt, admeten, que resulta controvertit perquè s’associa, en alguns casos, amb pèrdues de producció, però no al blat i a l’horta.
La clau de tot plegat, segons va abundar el director general de l’IRTA, Josep Usall, passa per posar el focus en l’estudi el sòl, “l’etern oblidat de les últimes dècades en la recerca i pels productors”.
