El traductor, escriptor i lingüista Albert Jané va rebre ahir el 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural. L’acte es va fer al Palau de la Música, on Jané va agrair el guardó i el va dedicar als companys que han treballat al llarg de la seva vida en la promoció de la llengua catalana. “Ensenyàvem el que sabíem, amb la certesa i la seguretat que allò que ensenyàvem no ho contradeia ningú”, va afirmar.
Albert Jané i Riera (Barcelona, 1930) va cursar uns estudis en peritatge mercantil que el van portar a treballar a la banca, però el 1963 va entrar a formar part de ‘Cavall Fort’, revista de literatura i entreteniment per a nois i noies creada dos anys abans. En va ser redactor i corrector i, entre 1979 i 1997, el seu director. En aquest sentit, el guardonat va centrar la seva activitat professional en l’estudi i ensenyament de la llengua i en la literatura infantil i juvenil, tot i que també ha escrit poesia. Va estudiar català pel seu compte i l’any 1958 comença a fer classes de llengua per a adults al local del Cercle Sardanista, d’on era soci. Poc després també va ensenyar correcció de textos. Va escriure diversos manuals com la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (1967) i ‘Pas a pas’ (1988), així com el ‘Diccionari català de sinònims’ (1977). També va col·laborar en diaris com ‘Tele-estel’, ‘Llengua Nacional’ i ‘Avui’. Durant el seu discurs, el premiat es va mostrar emocionat pel guardó, després d’haver estat rebut entre forts aplaudiments per part dels assistents. Jané, que es va autoproclamar “fabrista convençut”, es va referir també a l’ús social del català a través d’unes paraules que va tenir abans de començar l’acte amb l’expresident Jordi Pujol, el qual li va dir que “no es pot ser optimista, però sí tenir confiança”. “I penso això, que s’ha de confiar”, va subratllar.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, va reconèixer el seu “compromís i activisme” en la batalla permanent per la llengua i va posar en valor “la titànica tasca portada a terme per un dels més eminents de la generació dels herois que amb la llengua catalana proscrita i prohibida, va mantenir-la, preservar-la i recuperar-ne el caràcter més genuí”, va dir sobre Jané.
