Aquest dijous 30 de maig va sorgir la primera fornada de peladors professionals de suro, formada a Cassà de la Selva. Una generació formada per cinc nois que són els primers tant a Catalunya com a Europa. Després d’haver fet un curs teòric i pràctic, els van atorgar un carnet que confirmava l’acompliment del programa.
Aquest projecte té l’objectiu “de professionalitzar el sector i d’evitar l’intrusisme laboral”, diuen des d’Acció Climàtica. Avui, hi haurà cinc aprovats més d’aquest curs. Tot plegat, “amb la voluntat d’incrementar fins al 75% la producció de suro català de cara al 2030, per satisfer una demanda que ja existeix a Catalunya”, afirmava Joan Puig, president de l’Institut Català del Suro.
Puig va suggerir “que el 75% de compra del global de suro català es faci a empreses del país. Actualment, la demanda que té la indústria catalana s’estima en unes 9.500 tones/any, per tant, pràcticament tot el que es produeix es podria absorbir amb la demanda que hi ha”.
Puig, però, va reconèixer que encara “s’està per sota pel que fa als taps de qualitat que s’estan fent i que surten de les suredes catalanes, malgrat que per les característiques que tenen els arbres, són millor que no pas d’altres on fa més calor”. El president de l’Institut Català del Suro assenyalava que l’arbre català es pela cada 12 anys, mentre que a llocs on fa més calor ho fan cada nou, cosa que li dona menys densitat.
De fet, la superfície total en presència de suro a Catalunya es troba al voltant de 124.000 hectàrees. A la baixa productivitat de les suredes se li sumen danys durant la pela, precisament per la falta de professionalització i les dificultats que té. A més, cal tenir en compte els elevats costos d’explotació que minven la productivitat econòmica de l’activitat forestal.
Un dels problemes que pateixen les sureres amb la intrusió laboral és que molts no tenen el coneixement de com s’ha d’extreure el suro “sense ferir l’arbre”. Si es fa malament, en els següents 50 anys no es podrà pelar. En aquest sentit, el formador del curs, Gerard Estragués, explicava que si “en clavar la destral es va més enllà de l’escorça del suro i el toca el tronc, pot ser que en remoure l’eina t’emportis part de la fusta viva”.
El curs s’emmarca en el programa SUROCAT que és finançat pel Departament d’Acció Climàtica i liderat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal (CTFC).
