Cada vegada que hi ha una tempesta em recordo d’una antiga oració. La mare, la padrina i la tieta, quan venia una tempestat, encenien un ciri beneït i recitaven una invocació. He pogut recuperar la pregària perquè la vaig enregistrar amb la veu de la mare. Fa així: “San Bartolomé se levantó, al punto que el gallo cantó. Pies y manos se lavó, a Jesucristo encontró. ¿Dónde vas, Bartolomé? Yo Señor con vos vendré, en el cielo subiré, con los ángeles cantaré, con el Espíritu Santo hablaré. Vete, vete, Bartolomé, a tu casa y tu mansión, que yo te daré un don, que no te lo quitará ningún masón, que yo te daré un ‘dado’, que no te lo quitará ningún vasallo: En la casa que tu estarás nombrado, no caerá piedra ni centella ni rayo, ni morirá mujer de parto, ni criatura de espanto, por virtud del Espítiu Santo”. El cronista de la comarca de La Hoya, Osca, Bizén d’o Río Martínez, recull un estramp similar i diu que Jesús va elegir Bartomeu per tenir domini sobre les tronades en ser l’apòstol sisè, la meitat de dotze. És a dir, el centre, “l’equilibri del col·legi apostòlic”. Tanmateix, no és sobrant disposar d’un parallamps.
Sessió: No iniciada
