El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 19 anys de presó a un sergent de la Guàrdia Civil que va violar i va assetjar laboralment i sexualment durant quatre anys a una agent subordinada seva en una caserna de Molina de Segura (Múrcia), a la qual va instar a avortar en quedar-se embarassada: “Això ho treus d’aquí”.
La Sala del Militar ha rebutjat els sis motius del recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentència del Tribunal Militar Territorial Primer que li va imposar la citada pena de presó.
En concret, per un delicte consumat i continuat de violació en concurs ideal amb un delicte de lesions psíquiques greus (13 anys i mig de presó), i per dos delictes continuats d’abús d’autoritat en la seva modalitat de tracte degradant a inferior (2 anys i deu mesos de presó) i en la seva modalitat de maltractament d’obra a inferior (2 anys i 8 mesos de presó).
Els fets van ocórrer des de setembre de 2010 fins a març de 2015, data en la qual la guàrdia civil va ser donada de baixa mèdica per al servei. En aquest període, el sergent condemnat la va violar de forma continuada en la caserna i a casa d’ella, segons la sentència.
El sergent exercia les seves funcions com a cap de l’Àrea de Prevenció de la Delinqüència i com a cap de l’Àrea d’Atenció al Ciutadà, orgànicament dependent l’Oficina d’atenció a les víctimes de violència de gènere (Viogén), departament en el qual estava destinada la víctima.
Quan la guàrdia civil es negava o no es mostrava submisa als seus requeriments, el sergent li canviava els horaris dels serveis i li assignava funcions alienes a les seves tasques.
Estant un dia a casa d’ella, aquesta li va comunicar que s’havia quedat embarassada i llavors el sergent, casat i amb dos fills, la va empènyer contra el taulell de la paret de la cuina, posant les mans en el seu pit, alhora que li deia “no em fotràs la vida, ni fotràs a la meva família, això ho treus d’aquí, ho vull que anés d’aquí”.
Durant el període en què van ocórrer els fets, enviava a l’agent correu-vos d’índole sexual, humiliant-la, cosificant-la i proferint-li insults.
Segons la sentència, ponència del magistrat Fernando Marín Castán, els fets declarats provats “reflecteixen pluralitat d’agressions sexuals, vexacions constitutives de tracte degradant i maltractaments d’obra del superior jeràrquic sobre la mateixa víctima subordinada, que s’executen en el marc d’unes relacions sexuals amb prevalent no consentides i d’abús d’autoritat, prolongades en el temps”.
Afegeix a més que les conductes d’un i un altre tipus es van produir “no de forma aïllada sinó sostinguda en el temps; (…) i aprofitant l’acusat l’ocasió que li brindava la relació de superioritat jeràrquica sobre ella, arribant a obtenir el sotmetiment de la víctima als seus requeriments sexuals mitjançant repetits actes de tracte degradant, insults, amenaces i fins i tot maltractaments físics d’obra”.
La Sala considera provat que aquestes relacions sexuals no volgudes per la guàrdia civil i que incloïen “freqüents tocaments, petons, en el centre de treball, així com penetracions per via vaginal i, a vegades, bucal, es produïen inicialment en el domicili de la víctima”.
Quant al mode en què es produïen, el processament, a vegades seguia a la seva subordinada en acabar el servei quan tornava a casa; en el cas que canviés de ruta, el sergent li increpava, “a casa dreta i sense ‘jueguecitos’“.
Altres vegades, relata la sentència, es presentava en l’habitatge de matinada, cridant insistentment al telefoni’l, “demanant-li aquesta que marxés, dient-li que anava a despertar al seu fill menor d’edat i als veïns i que la deixés en pau”.
No obstant això, “el processament no deixava de cridar al timbre, procedint finalment la guàrdia civil a obrir la porta, després de la qual cosa el processament la forçava a mantenir relacions sexuals malgrat l’expressa negativa d’ella, que li deia que li deixés; immediatament després de consumar la penetració marxava”.
