Com ja deveu saber, el Fiscal del Tribunal Penal Internacional, en una resolució de dilluns passat, ha demanat la detenció de tres dirigents de Hamàs i també del cap de govern d’Israel i del seu ministre de defensa.
Un cop escoltats els arguments del Fiscal, no puc deixar d’estar absolutament d’acord amb ell. Em sembla indiscutible que Hamàs va fer una barbaritat el dia 7 d’octubre de 2023 (i la continua fent avui en dia retenint els ostatges) però també m’ho sembla que la reacció del govern d’Israel no te la més mínima relació de proporcionalitat amb aquella acció i constitueix una altra barbaritat i un autèntic genocidi. Totes dues crec que són violacions flagrants i gravíssimes dels drets humans i em nego a fer comparacions entre elles per intentar decidir quina d’elles és la pitjor.
I, sobretot, cal tenir en compte que el TPI acusa i jutja persones concretes, no pobles ni governs. En aquest cas encausa exclusivament dos ciutadans israelians (Benjamin Netanyahu i Yoav Gallant) i tres de palestins. (Yahya Sinwar, Mohammed Al-Masri i Ismail Haniyeh). Considera que ells poden ser responsables de crims contra la humanitat; no els pobles als quals pertanyen.
La posició de la Fiscalia del TPI s’ha de considerar valenta. S’ha exposat, i ha patit, el rebuig directe i personalitzat de molts governs, tot i que siguin d’estats que no s’han adherit (o potser precisament perquè no s’hi han adherit) a l’Estatut de Roma de 1998, que va instituir el Tribunal Penal Internacional.
No només és valenta: la decisió demostra una clara independència de criteri, que és una de les qualitats que més hauríem de valorar en el funcionament de la Justícia. L’actual Fiscal del TPI és el Sr. Karim Ahmad Khan, de nacionalitat britànica, nascut a Edimburg tot i que d’ascendència pakistanesa. Va cursar els estudis de dret a Londres i ha tingut una dilatada carrera forense que el va portar fins a la fiscalia britànica. L’any 2021 va ser designat Fiscal del Tribunal Penal Internacional. Tant ell com els seus fiscals adjunts van ser elegits per majoria absoluta dels estats adherits. El seu mandat te una durada de nou anys.
Els estats adherits són, avui en dia, 124, relativament pocs si els comparem amb els 193 que estan reconeguts per l’Organització de les Nacions Unides. Però el principal problema és que bona part de les grans potències no reconeixen la seva jurisdicció. Per exemple, ni els Estats Units d’Amèrica, ni Rússia ni la Xina ho han fet; i això deixa en entredit la possible eficàcia de les decisions del Tribunal en general, i de la seva Fiscalia.
Potser no ens hauria d’estranyar; els estats son reticents a renunciar a la seva sobirania. Ho són en relació a la Unió Europea i, encara molt més en el reconeixement d’un Tribunal Penal Internacional que sigui capaç d’encausar els seus ciutadans, ni que sigui per crims contra la humanitat, al marge i per sobre dels aparells dels seus estats. Però nosaltres som lliures per reconèixer i valorar la independència de les institucions i les persones que intenten fer que tot això canviï.
