Una de les grans novel·les de tots els temps ens presenta un personatge que acaba boig de tan llegir, i altres personatges que, sense saber de lletra, tenen una natural saviesa que els pot salvar de la misèria. Comparteixen aventures en les pàgines d’un llibre que comença fent-nos dubtar de la veritat de l’autor. Tot plegat és una gran reflexió com la que hi ha en tots els grans llibres perquè llegir estimula el pensar, ensenya a escriure, ens mostra la diferència subtil entre allò que suposem cert i allò que és rematadament fals. Resseguim les pàgines amb els ulls i el gest, amb el cap i la punta dels dits, amb un llapis de mina prima per deixar una marca, o fent un plec discret per tornar a trobar aquella idea… Comencem el paràgraf i marxem pensaments enllà en un mig somni on ens podem barrejar amb els protagonistes, o ens perdem en la ciutat o en el paisatge, i on potser podem aprendre a estimar, o a morir.
Els qui pretenen organitzar l’aprenentatge dels nostres joves no deuen tenir temps de llegir gaire, o estan massa ocupats en no equivocar el guió insípid que els han escrit els qui mouen els fils. Han dit que eliminarien les lectures obligatòries del batxillerat i de les PAAU. No és que llegir pugui fer emmalaltir algú per excés, ni que puguin creure en la saviesa innata dels supervivents, i encara menys en la màgia creadora dels escriptors. Algú els ha dit que llegir és cansat, que no agrada, que és una pèrdua de temps, que és lent, que ja no es porta, que és poc productiu… És clar que també han eliminat la filosofia… Les humanitats es donen escasses i predigerides com un puré per nadons sense sal i l’art és un caprici per decorar fons de pantalla. La música és un bé de consum monetitzat per minuts cada dia més curts. I el cinema d’imatges meravelloses i mirades inoblidables es gaudeix en un mòbil entre anuncis, comentaris i memes simultanis. A qui li preocupa que els mestres facin faltes d’ortografia, qui es queixa d’estudiar anglès des dels tres anys sense saber-ne mai i d’oblidar el català per la comoditat de no ofendre?
Ara rai que tenim la solució. No cal que els joves llegeixin cap dels llibres importants de la nostra cultura, ni tan sols els adaptats, ni els que interessen a la seva generació. Com que tampoc han après prou a llegir o no entenen bé el que llegeixen, no cal escarrassar-s’hi. Les properes proves de selectivitat les farà la intel·ligència artificial. A nosaltres aviat no ens caldrà ni intel·ligència. Llegir? Pensar? Ser humans? Quina mandra!