Eva Bach és pedagoga, mestra i pionera en la introducció de l’educació emocional en els àmbits educatiu i familiar a Catalunya i Espanya. Durant la pandèmia va ser veu referent als mitjans per aportar eines de gestió emocional. És autora de 12 llibres i divulgadora. En el seu últim llibre, ‘Com cuidar la salut emocional’ (Editorial Plataforma), la pedagoga de Manresa reflexiona sobre la importància de permetre’ns sentir les emocions, comprenent que sempre hi ha un motiu de fons pel qual necessitem sentir-les i transitar-les.
Com es podria definir la salut emocional?
Salut emocional és disposar de capacitats i recursos personals per fer quatre coses essencials: en primer lloc, connectar amb el que sentim, escoltar-ho i atendre-ho; en segon lloc, saber identificar-ho i expressar-ho adequadament (amb serenor, empatia, assertivitat); en tercer lloc, alleujar-ho i calmar-ho quan ens desborda o ens sobrepassa; i en quart lloc, extreure’n comprensió, aprendre a transformar-ho o a integrar-ho.
És un àmbit de la salut mental?
La salut emocional és un àmbit de la salut en general, un component essencial de la salut integral. Segons l’OMS, la salut és un estat complet de benestar físic, mental i social. La salut emocional és una salut amb entitat pròpia que repercuteix en totes tres. La mala gestió de les emocions pot malmetre totes les altres saluts. Pel que fa a la salut mental, les emocions hi repercuteixen decisivament. Hi ha estudis mèdics que constaten com la desconnexió o la negligència emocional adulta continuada vers l’infant poden acabar derivant en trastorns de salut mental en l’adultesa. Que la desatenció o la incomprensió del món emocional de l’infant pugui ser tan traumàtica com viure un fet tràgic o patir maltractament té una gran rellevància, no és una qüestió menor i no podem obviar-la de cap manera. És inhumà -té fins i tot un punt cruel- no donar a la salut emocional l’atenció que mereix. Urgeix posar-la en valor i convertir-la en la prioritat humana, educativa i social que és i ha de ser.
Quines són les idees centrals del llibre?
Una de les idees centrals és que disposar de recursos i eines emocionals marca una diferència pel que fa a la pròpia salut, benestar i felicitat. I resulta que a més d’un 90% de persones ens manquen eines a vegades per canalitzar saludablement emocions que ens sobrepassen.
Una altra idea central és que el més important no és el tipus d’eina ni la quantitat d’eines que coneguem, sinó com les fem servir. Les mateixes eines es poden fer servir per connectar amb el que sentim o per anestesiar-ho i fugir-ne. Podem conèixer molt bones eines i tenir molt poca consciència i competència emocional. Podem estar utilitzant eines tan saludables com la Meditació, el Mindfulness o el Ioga i viure en una evasió o en un autoengany constant, sense saber res o ben poc de les nostres emocions, del que signifiquen i del que diuen de nosaltres. Podem conèixer-ne moltes i no saber-les utilitzar adequadament o ben poques però que ens fan molt bon servei.
El llibre n’ofereix més d’un centenar, de tipologies variades, amb exemples concrets d’utilització per a totes les edats, anècdotes, confidències personals i instruccions per fer-ne un ús saludable i eficaç.
A qui s’adreça principalment?
A qualsevol persona, adolescents inclosos, que vulgui cuidar la seva pròpia salut emocional i conèixer recursos per cuidar la d’infants i adolescents. S’adreça a qui desitgi una guia per orientar-se en el mapa dels seus sentiments, a qui vulgui comprendre millor les seves emocions, aprendre a calmar-les i extreure’n autoconeixement i aprenentatges vitals. El llibre és una caixa d’eines emocional per a tots els gustos, hi ha des de frases que hem de deixar de dir perquè corresponen a estils emocionals insans, fins a músiques concretes que està comprovat que ajuden a calmar l’ansietat, passant per fórmules saludables per descarregar la ràbia o per alleujar la tristesa.
Per què creus que hi ha aquest problema en la societat actual?
Hem passat segles donant l’esquena a la vivència emocional interna i desatenent la salut emocional perquè fins la dècada dels noranta no hem tingut la constatació neurocientífica que fos tan vital. Malgrat que des de l’humanisme ja feia molt que es constatava i s’advertia, des de la família, l’escola i la societat en general era impossible tenir una cura adequada de quelcom que no es tenia en compte i que ningú sabia fer. És comprensible, doncs, que l’educació, la transmissió i l’atenció emocional que hem rebut la majoria de persones no hagin estat saludables i hagin originat des de cegueses, miopies i carències emocionals fins a trastorns de diversa índole.
El problema és que ja fa quasi tres dècades que en tenim l’evidència empírica, però continuem vivint i educant com si no en tinguéssim notícia. Va venir la pandèmia i va semblar que ens ho acabaria de deixar clar del tot per sempre més, però tampoc ha comportat el cop de timó que fa falta. Es visibilitzen i s’atenen els trastorns greus, que no són pocs i van en augment, perquè no hi ha més remei, però socialment seguim molt lluny encara d’una educació i una acció proactiva i preventiva de gran calat.
Com es podria millorar? Quines eines intentes aportar?
Les eines que aporto al llibre són eines concretes per calmar i transformar emocions ingrates o difícils, derivades de fets i situacions adverses o conflictives que ens porta la vida i que ens sobrepassen. La idea és que n’hi hagi moltes de molt variades perquè cadascú pugui escollir aquelles que li escauen millor i li resulten més atractives i eficaces, ja que no hi ha una sola eina universal, que valgui per a totes les persones, emocions i situacions, de la mateixa manera que no hi ha un sol medicament que ho curi tot i que se’l pugui prendre tothom.
Per avançar com a societat, pel que fa a prioritzar i atendre la salut emocional, fa falta anar conscienciant de la seva importància, però sobretot fan falta polítiques educatives i socials valentes i decidides, basades en coneixements i fonaments sòlids, que promoguin processos personals i de revisió constants i se sostinguin en valors i actituds que previnguin el mal ús i fins i tot l’abús que s’està fent actualment en diversos àmbits de tot el que té a veure amb les emocions.
Recentment, hi ha hagut casos de persones mediàtiques, per exemple en el món de l’esport com Simon Biles o Ricky Rubio, que han visibilitzat els seus problemes de salut mental, creus que és important que hi hagi referents com aquests?
Per descomptat que sí, contribueixen a sensibilitzar i a normalitzar la vulnerabilitat humana. La llàstima és que sovint queda reduït a una etiqueta i no es mira el que hi ha al darrere d’aquests problemes de salut mental. Es pensa que la vulnerabilitat afecta només als que arribem a aquestes situacions i les reconeixem, quan en realitat ens afecta a totes les persones. Tots som vulnerables, per això no n’hi ha prou amb què les emocions o la salut mental estiguin en boca de tothom. L’essencial no és visibilitzar el problema en sí, la qual cosa pot tenir més de morbo i sensacionalisme que de conscienciació real. L’essencial és visibilitzar quines necessitats i mancances vitals desateses hi ha darrere d’aquestes situacions i subscriure el compromís personal i col·lectiu d’atendre-les, cuidar-les i prevenir-les des de la més tendra infantesa i al llarg de tota la vida. És aquí on cal posar el focus.
Ets optimista de cara al futur? La tendència és positiva o anem a pitjor?
Soc una persona optimista en el sentit que penso que sempre és possible fer alguna cosa que aporti una millora o un valor afegit, ni que sigui petit, al nostre entorn; sempre podem contribuir en alguna mesura a seguir afegint bonances al futur, això està totalment a les nostres mans. Amb tot, em costa dir que la tendència sigui clarament positiva. Les gotes de canvi, de salut i d’esperança hi són, però tinc la sensació que queden diluïdes de seguida en un fons tèrbol. Per això convé clarificar l’aigua primer, és a dir, desfer la gran quantitat de malentesos, mites, confusions, creences errònies, falsedats i disbarats que circulen sobre les emocions, l’educació i la salut emocional en el nostre context actual.
