Hi ha fets, aparentment intranscendents, que et traumatitzen. És el que em va passar quan vaig saber que la mare havia venut a pes, com paper, un dels meus tresors: la col·lecció sencera dels tebeos en blanc i negre d’El Capitan Trueno de la primera època (1956-1968). Em va costar perdonar-la. Quan van sortir els primers facsímils vaig córrer a comprar-me’ls. Era una festa si trobava perdut en alguna fira de vell un exemplar original. Que els vengués encara em reca, perquè la visita aquests dies a l’exposició Còmic. Somnis i història a CaixaForum Lleida, m’ho ha rebordonit…
Còmic. Somnis i història, repassa l’evolució d’aquest format narratiu als USA i Europa. S’inicia amb les vinyetes de Yelow Kid (1890) i es tanca amb El sueño del Madroño (2022) de Maria Medem. No cal dir que en resseguir l’exposició, busco les imatges d’El Capitan Trueno, però em quedo amb un pam de nas. Sí que hi són les d’El Jabato, una altra col·lecció que la mare va vendre (la mare que…). Em refaig de la decepció contemplant les vinyetes de l’Astèrix i l’Obèlix, o rient amb les de la sarcàstica Mafalda, el meu referent icònic. Em vendria l’ànima qual Faust(ina) al dimoni, perquè fos la meva alter ego…
I parlant d’alter egos i de tebeos, torno als de la infantesa. Per descomptat estava enamorada del Capitan Trueno, però em projectava en Sigrid, la seva dama. Espatarrant rossa nòrdica (jo, que sóc morena i llatina!) reina de Thule, illa que governava amb encert i sense necessitat de mascles prepotents (una redundància?). Se’ns diu a l’exposició que resseguir les vinyetes dels còmics pot servir per saber com ens han pensat des que van sorgir. ¿Lo qualo? Aleshores no me n’adonava, em deixava seduir per les aventures dels personatges i prou. Però ves a saber quin pòsit em va deixar la intrèpida vikinga, quant a l’actitud enfront els homes, en fixar-me en ella i no amb la melindrosa Florita. Sigrid no és la típica dama que espera el retorn del cavaller, sinó que l’acompanya sempre que pot i, de vegades, li treu els cataplins del foc. Dama d’“armas tomar”, vaja. L’heroïna trenca també els estereotips de l’època en un altre sentit: el Capitán Trueno i ella estan junts sense casar-se, cadascú al seu castell. I són considerats gairebé com un matrimoni. “De aquellos polvos, estos lodos”, diria l’avia Cristina en saber de la meva trajectòria. ¡Sigrid y abre España!
