El 2021, el tripartit que ostentava en aquells moments el govern de la Paeria (ERC, JxCat i el Comú de Lleida) es decidien a posar fil a l’agulla i dotar de sostre digne als temporers que, des de feia anys, venen a la nostra ciutat a fer la campanya de la fruita i que fins al 2015 malvivien al carrer o en albergs provisionals.
Ben segur la gestió no va ser la més encertada. La manca de diàleg inicial amb les veïnes i veïns no augurava un bon inici, i el model que es defensava era discutible, però aquell equipament suposava la primera passa en ferm per donar una solució definitiva i donar aixopluc a unes persones que, recordem-ho, venen a treballar. Immediatament van sorgir dues plataformes. Una acomboiada per l’associació de veïns, defensant una residència promesa per l’alcalde Siurana el 2001 i ratificada posteriorment per l’alcalde Àngel Ros mitjançant la signatura d’un conveni de col·laboració amb la Fundació Privada barri de Pardinyes i la Fundació Sorigué per la construcció i gestió d’un conjunt residencial i que, fins llavors, estava en els llimbs tot contraposant-la, de manera excloent, amb l’alberg. I una segona la Plataforma Pardinyes per la Dignitat que deia que no volia “formar part del joc pervers que vol dividir el barri fent triar entre una residència per a la tercera edat i un alberg. Al barri de Pardinyes hi caben les dues coses”.
Malauradament, enmig d’aquest conflicte va aparèixer l’aporofòbia, el racisme i la xenofòbia. I uns partits que ho van atiar bé perquè ja ho porten incorporats, de sèrie, en el seu discurs polític mentre que d’altres alimentaven irresponsablement la brega amb l’única estratègia de desgastar el govern municipal, unes accions, però que, a llarg termini, alimenten l’extrema dreta que, com diu Moha Gerehou “explota aquest racisme estructural per treure’n rèdit”.
Aquests dies, mirant les xarxes de la plataforma en defensa de la residència observo que la darrera piulada és del 25 de juliol del 2023, i correspon a un retuit de la notícia on l’alcalde Fèlix Larrosa descartava la construcció de l’alberg per a temporers al barri de Pardinyes. Lluny queda aquell bullici d’unes plataformes que reivindicaven un equipament que, malgrat feia anys i panys que estava aturat esdevenia, de cop, imprescindible i urgent.
Finalment, el que queda, és posposar unes condicions de vides dignes als qui venen a treballar al camp a l’estiu, una residència aturada en el temps i la mala llavor del populisme, dels valors de la ultradreta i d’una societat que busca culpables en els més vulnerables.
