Aquest diumenge Facebook fa 20 anys i en aquest temps ha passat de ser una aplicació per als estudiants de Harvard (EUA) a Meta, una de les tecnològiques nord-americanes més influents i matriu de diverses xarxes socials que aposta per un futur ple d’avatars virtuals i intel·ligència artificial (IA).
Tot va començar a l’elitista campus de la Universitat de Harvard, on els estudiants Mark Zuckerberg -actual director executiu de Meta-, Dustin Moskovitz, Chris Hughes i Eduardo Saverin van llançar ‘Thefacebook.com’, xarxa inspirada en una mena d’anuari que es donava a principi de curs perquè les persones poguessin conèixer-se entre si.
Ràpidament, aquesta web va guanyar popularitat: primer es va obrir a altres universitats elitistes i després a les universitats de tot els Estats Units. De fet, els usuaris només podien entrar amb una adreça de correu que acabés amb .edu. Quan el 2006 la xarxa es va obrir al públic, tenia gairebé 10 milions d’usuaris. Avui suma més de 3.000 milions a tot el món.
La seva popularitat és tan gran que fins i tot es va fer un lloc a Hollywood amb “The social network” (La xarxa social, 2010), pel·lícula que narra com Zuckerberg i els seus amics van crear la xarxa.
Facebook no va inventar res de nou, ja que quan va sortir la xarxa social Myspace ja feia set mesos, però ha aconseguit adaptar-se a les noves tendències, ja sigui amb canvis oa cop de talonari, i sobreviure. L’únic que no ha canviat és la presència de Zuckerberg a l’empresa.
El 2005 van arribar les fotos a la xarxa; el 2006 ‘News Feed’, que va permetre als usuaris veure les actualitzacions dels seus contactes i de les pàgines que segueix; el 2007 els anuncis; el 2008 el xat i el 2010 els grups.
Facebook també va optar per comprar aquelles xarxes que li feien ombra, com ho va fer amb Instagram, el 2012, per una xifra llavors rècord de 1.000 milions de dòlars, o WhatsApp, el 2014, per 19.000 milions de dòlars.
Així com per aprofitar-se de les estratègies reeixides d’altres xarxes socials copiant-ne el contingut: el 2016, Instagram va llançar ‘Stories’ o històries per competir amb Snapchat, el 2020 Instagram va anunciar Reels, una funció de vídeo de format curt que lluita amb TikTok, i el 2023 va crear Threads, la seva nova xarxa social de microblogging per competir amb Twitter, ara X.
ELS INFLUENCERS
“Els meus estudiants, que van néixer després del 2000, no poden imaginar una vida sense les xarxes socials, que és l’entorn en què vaig créixer”, explica a EFE Zifei Fay Chen professora associada de comunicació, relacions i finances públiques a la Universitat de San Francisco.
“Ara és gairebé impossible parlar sobre marca, publicitat, relacions públiques i participació del consumidor sense parlar de les xarxes socials”, anota l’experta. La publicitat a Facebook és molt específica, ja que els anunciants poden necessitar grups d’edat, ciutats, interessos compartits, etcètera.
A més, han sortit nous conceptes de publicitat com els influencers -persones amb una gran comunitat de seguidors que són pagats per tota mena de marques per exhibir els seus productes a les seves fotos i vídeos.
Notícies falses i toxicitat per als menors, en el punt de mira de les administracions
Una de les claus de l’èxit de la longevitat de Facebook -i les altres xarxes- ha estat el seu algorisme, mecanisme que mesura l’interès d’un usuari amb un post -mitjançant la seva interacció amb aquest-, per oferir als usuaris el contingut que més li agrada.
Tot i això, aquesta tècnica també ha portat Meta a enfrontar-se a maldecaps i crítiques, com que Facebook promociona publicacions que inciten ràbia i divisió o que ha estat un megàfon per a les teories de conspiració i notícies falses -sobretot durant la pandèmia. Així com que Instagram és una xarxa tòxica per als adolescents perquè fomenta l’anorèxia o que aquesta xarxa és usada per pederastes per consumir material i posar-se en contacte amb víctimes.
Zuckerberg ha comparegut vuit vegades davant del Senat dels Estats Units per aquest motiu.
