Andreu Vàzquez Romero, llicenciat en dret, secretari municipal i un destacat activista en defensa de la llengua i la cultura catalana des de diverses entitats com Òmnium Lleida-Ponent, d’on és president, va assumir el passat 19 de gener el càrrec de director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Pocs dies després, reconeix a LA MAÑANA que “és un honor i una responsabilitat participar de tota la feina que es fa des d’aquí, un dels tresors de la demarcació”. Assegura que “m’he trobat la casa endreçada, gràcies a l’excepcional feina que s’ha fet; hi ha personal molt vàlid que ha fet que no es notés l’absència de la figura de director durant uns mesos”, i pensa en una legislatura “de continuïtat”.
L’IEI, explica Andreu, “té un doble vessant que hem de mantenir i intentar potenciar; d’una banda, el més administratiu i institucional, com a departament de cultura de la Diputació, i tota la col·laboració amb tots els agents culturals”. En aquest sentit, un dels objectius que es proposa és la “simplificació administrativa” pel que fa a les línies de subvencions que es treuen. “Sempre amb respecte a tota la normativa, però hem d’aconseguir que els programadors culturals es puguin dedicar al que saben i nosaltres els hi hem de posar fàcil”, afirma. La segona branca de l’IEI és un “gran centre d’estudis”, amb diferents seccions –una quinzena repartides en quatre departaments: Art i patrimoni, Ciència i tecnologia, Ciències econòmiques, humanes i socials, i Llengua i literatura– que col·laboren entre elles i amb altres centres d’estudis.
Andreu Vàzquez considera que s’ha de treballar des d’un punt de vista “d’entendre l’art i la cultura com a elements transgressors; l’objectiu no és ofendre, però qualsevol activitat que deixi indiferent s’ha de replantejar, perquè són una eina de transformació social; s’ha de donar llibertat”. I també pensa en apropar l’IEI a nous públics i llenguatges artístics; “estem vivint en els últims anys una modificació del món audiovisual i de com la gent de 30 anys arriba als continguts i també hem de treballar en aquest sentit”. També continuarà sent un pilar de referència la defensa de la llengua i la cultura catalana i occitana, on fa anys que està actiu. Andreu diu que “està als nostres estatuts i així continuarà”, en un moment en què creu que hi ha un cert perill de fragmentació cultural, malgrat que és optimista en la millora.
El nou director remarca la importància del territori, “la mateixa té Lleida com el poble més petit i allunyat”, i afegeix que “potser a la ciutat és més relatiu, però als pobles la cultura és un eix de connexió social i això no es pot perdre”. Així, insisteix que la institució està oberta a les propostes de tothom, a més de comptar amb la seva seu. “Tenim un espai excepcional que et permet i a la vegada t’obliga a utilitzar-lo, amb la nostra programació i també per les entitats”.
