En terminologia fílmica, resulta que el Talamonte ha realitzat un discret fosc en negre directe a una altra dimensió. Espacial. Temporal. Meitat quàntica, meitat infogràfica. És el que li agrada, si mal no recordo. Qüestió de fe i de fer. Rebobino la pel·lícula enrere, endavant. Ziga-zaga existencial. Com avisa l’altre Josep, el L. Mankiewicz de ‘La condesa descalza’, no vivim únicament en el present, sinó que tenim consciència del passat i del futur. Els frikis del Cine-club L’Esquella hem muntat un festival de Cinema Fantàstic amb tot el bé de déu i del dimoni desfilant per les pantalles de cine. Vaja, els monstres mítics de la Universal, de la UFA, de la Hammer. Som al rovell de l’ou de la dècada dels 70’s, i per allí, és a dir, pels Cafès Gody que apareix el Talamonte amb cara de pocs amics. El paio és dels que mai no serà soci d’un club que l’admeti com a tal. En un sant i amén ens dibuixa el cartell del festival. La Seu Vella en contrapicat, amb King-Kong grimpant campanar amunt, mentre que al claustre gòtic s’hi passegen els Nosferatu, Frankenstein, Dr. Caligari, Dràcula, la Bella i la Bèstia, un fotimer de zombis i fantasmes insomnes. Monstruosa Seu Vella, indigne patrimoni mundial de la fantasmagoria universal. Malagueny com Picasso però més trinxeraire, el ‘Tala’monstres ho ha clavat. ‘For ever’!
Sessió: No iniciada
