La mort d’un fill per violència vicària o qualsevol homicidi no es supera mai. El temps és un apòsit estèril que esmorteeix el dolor, però no cura. Aprenc a viure escapçada essent sols absència de tu, memorant Maria-Mercè Marçal. El temps és inexorable, però hi ha situacions incessants com l’aversió d’Espanya a Catalunya confirmant que Rajoy fou el màxim dirigent de l’Operació Catalunya. Quina infàmia! Les disputes histriòniques entre ERC i Junts també són perennes, ja que la pulsió partidista guanya els interessos del poble. És tan lamentable com la banalització de la xenofòbia. Voler la competència d’immigració no és racisme. Ser catalana i culer és esgotador, atès que el joc del Barça és tan desconcertant com la política nostrada. És la Setmana dels Barbuts. Per tant, tapem-nos el cos i el nas per defugir l’agrosa política i cerquem un aixopluc on poder nodrir amb amor el que som: Estones del temps.
Sessió: No iniciada
