Fent un còctel amb la fi recent del Nadal, el fred, els incompliments dels propòsits d’any nou i les dificultats econòmiques que s’associen al primer mes de l’any, un matemàtic que no tenia un gat per pentinar va arribar a la conclusió –amb fórmula inclosa– que el tercer dilluns de gener és el dia més trist de l’any. La solemne estupidesa ha fet fortuna i cada any com a corderets que som hem de parlar del blue monday. Enguany, la Generalitat, l’endemà va fer públics els resultats d’una altra solemne estupidesa: una enquesta sobre la felicitat dels catalans, entesa com la satisfacció per la vida que es du, i amb l’agreujant que sembla que serà tinguda en compte a l’hora de governar, amb el nom d’indicador de benestar subjectiu. Doncs bé, serem uns corderets, però es veu que molt feliços: hem tret un notable. Tenint en compte que vivim en un país sense dret a decidir, que els nostres nens i joves no aprenen un borrall a les escoles i instituts, que després no troben feina i que si en troben no poden anar a viure pel seu compte; que els preus van cap amunt, que la inseguretat als carrers, la violència de gènere, la incivilitat i les llistes d’espera a la sanitat creixen sense aturador; tenint en compte tot això, la lògica diu que hi hauria d’haver 365 blue mondays cada any. Voleu dir que no som masoques tots plegats.