Em resistia a tornar a escriure sobre l’impacte que ha causat sobre mi La sociedad de la nieve. Alguns compartiu amb mi aquesta impressió de meravella i altres trobeu que és un tema molt tocat i que la pel·lícula aporta poc o res. Al final he decidit escriure de nou no sobre el film sinó sobre el personatge de Numa. Perquè vull parlar d’ell i l’amistat. Per a mi és un encert i un enfocament novedós de Bayona que expliqui la història un dels seus protagonistes i que a més sigui un dels que no va sobreviure. La figura de Numa Turcatti va més enllà de la ficció perquè va existir i era tal i com se’ns descriu i tal com han corroborat els supervivents. És a dir, algú que va donar la vida pels seus amics. Algú que va oblidar-se d’ell mateix en benefici del grup. Quants de nosaltres estaríem disposats a donar la vida per un amic? Fins on arriba el nostre concepte d’amistat? L’amistat és possiblement la més perfecta de les relacions humanes, però també la més difícil i rara, perquè encara que no requereix freqüència, sí requereix una lleialtat incondicional al llarg del temps. És molt difícil trobar una persona per qui donar la vida o una que donaria la vida per tu. Potser no cal, però si la trobes, no la deixis marxar.
Sessió: No iniciada
