La ubicació del primer Parador de la història va ser triada pel rei Alfons XII, que va pensar que la serra de Gredos seria un bon lloc. La seva construcció va acabar el 9 d’octubre del 1928 rebent el nom de Parador de Turisme de Gredos. L’any 1910, el govern d’Espanya, el president del qual era José Canalejas, va tenir la idea de crear la xarxa hotelera que avui dia coneixem com a Paradores. Aquesta tasca va ser encomanada al Marquès de la Vega Inclán, el qual va fundar l’any següent la Comissaria Regia de Turisme, amb ell al capdavant del projecte. Actualment, es continuen inaugurant nous paradors, a més que la franquícia espanyola ha trencat fronteres obrint-ne alguns a Portugal. Els Paradors no només compleixen la funció d’oferir allotjament i gastronomia, sinó que han estat promotors del turisme d’alguns llocs d’Espanya que no comptaven amb valors turístics d’importància, a més que, amb els projectes d’obertura de la Xarxa, compleixen la funció importantíssima de recuperar edificis que tenen moltíssima història i estan abandonats, valorant-los. A terres lleidatanes hi ha ubicats quatre paradors de turisme, situats estratègicament a la Val d’Aran, la Seu d’Urgell i a Lleida capital. La situació del Parador de Lleida és perfecta per recórrer a peu la ciutat, començant pel conjunt monumental de la Seu Vella o Catedral Vella, un temple romànic-gòtic que es va començar a construir al segle XIII.
El Convent del Roser (on nia el Parador) és un edifici molt present en la història i memòria de la ciutat del Segre, no només pel seu origen religiós, sinó també pels diferents usos culturals que ha tingut. Abans que es fixés a la façana la placa de bronze que el distingeix com a Parador de Lleida, va ser museu, universitat i biblioteca. Les parets del Parador amaguen molta història lleidatana.
La gastronomia del restaurant del Parador té el segell d’espectacular, plena d’agradables sorpreses i digna d’un gran temple culinari. No és habitual trobar a hotels del món de la seva categoria un nivell tan alt com el que elabora el xef Paco Vidal i el seu equip. La cuina és d’autor, basada en els productes de proximitat, conjugats amb altres de diferents procedències. Destaca, entre altres plats de la carta, la versió de la casa de la xatonada, el tàrtar de sípia, els caragols a la llauna, el garrí premsat i desossat, i el magret d’ànec.
