A Lleida, als Reis Mags en diem Reixos. Així ens ho van ensenyar de petits i així ho continuem dient. L’estandardització del català, principalment desplegada pels mitjans de comunicació, no ha aconseguit derogar aquesta forma atípica de formació del plural, pròpia del català occidental. Diem Reixos a Lleida, Andorra, el País Valencià i fins i tot a Reus. El cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Josep Lacreu, considera que “la transformació de reis a reixos s’explica per la necessitat de reforçar la forma de plural per a evitar que la –s final quedara enfosquida o emmudida en determinats contextos fònics”. Com que dir Reixos és motiu de conyeta del parlar de Lleida, val la pena recollir l’opinió de Lacreu: “Cal afrontar els fets lingüístics amb sensibilitat i respecte, sense condemnar formes lingüístiques genuïnes ni crear injustificadament la falsa idea que els parlants s’expressen incorrectament. Eixa no és la via adequada per a reforçar l’autoestima lingüística dels valencians”. I dels lleidatans. Com ha comminat una periodista de Reus: “Diré Reixos fins a la mort”
Sessió: No iniciada
