Després de la farsa torna la realitat, aquest lloc tan poc recomanable al qual sempre pararem. Les festes de la ‘Feliz Falsedad’ s’han diluït amb l’arribada del Nou Any del què tots esperen sigui bo, millor o almenys no tan cruel com l’anterior. Amb la ressaca de tres setmanes per a emmarcar més en l’oblit que en el record, ara és moment de tornar-se a enfrontar a la rutina, amb la llista de propòsits per al 2024 repleta i totes les il·lusions prestes per a les desil·lusions.
La Nit de Nadal va caure en diumenge, encara que per als que no som de festes de guardar són moltes les nits bones que gaudim. El dilluns Nadal i el dimarts, Sant Esteve. Tres jornades d’àgapes fins a rebentar, somriures fingits i obligacions de les quals es podrien passar. A la fi de setmana següent, Nit de Cap d’Any en diumenge i Any Nou en dilluns per a rematar aquestes festes ja sense sentit en un dissabte celebrant que arriben uns ‘tipejos’ que ni són Reis ni Mags, una de les primeres mentides que descobrim en despertar d’aquesta innocent infància que mai hauríem d’haver deixat.
Però abans que tots es felicitessin per la vinguda del Nou Any ja ens havia arribat la més ingrata de les felicitacions que es repeteix amb els anys, com són les noves pujades d’impostos sense perdó. Que ningú s’enganyi, doncs, que tot continua igual o pitjor, amb el pobre més pobre i els polítics defensant més les seves butxaques que al poble.
Ha arribat un punt en el qual no em crec res de ningú, ni em fio de la meva pròpia ombra, per si de cas. De totes maneres, continuarem dissimulant i recordant la cançó dels pallassos ‘¿Cómo están ustedes?’… Oh yeah!
