Un any més hem deixat per fi enrere i un altre Feliç Any Nou acabem d’encarar, confiant que es converteixi en el Feliç Any Nostre o que, com a mínim, sigui un Feliç Any Bo que tal com està el percal, bona falta ens fa a tots. Aquestes últimes celebracions no ens les han deixat ni assaborir en pau els pesats polítics que segueixen obstinats en amargar al personal amb l’egoisme galopant que implica la seva carrera cap al poder.
No hi ha hagut treva i entre copa de cava i tímida degustació de torró a molts se’ls hauran ennuegat el raïm amb tanta misèria i companyia. El difícil en aquests temps és continuar amb totes les il·lusions intactes “que perdiendo una al día, creo que todavía me quedan dos o tres”, com canten Los Suaves. Aquestes dates ja no són com abans, ja no hi ha creients amb fe cega, ja no es respira aquest ambient de pau i amor d’antany, tot és una mentida i la gent viu submisa a l’engany.
Tot està podrit, la gent desconfia fins de la seva ombra i els polítics segueixen en la seva, com si fossin el centre del món quan en realitat molts d’ells són els més miserables de la terra. “Imagínatelos, imagínatelos cagando”, coregen Koma. El temps està ‘fulastre’ i això del canvi climàtic resulta evident. Aviat, l’hivern serà estiu i a l’inrevés, o pitjor encara, mai se sap quan serem ‘pasto’ de la fúria del clima.
El planeta es mor i de pas els humans es maten entre ells quan se sap que amb el pressupost d’un mes de l’exèrcit ianqui s’alleujaria la pobresa del món. Això quin més dona si la passada nit hem cantat “ya vienen los Reyes por el arenal ya le traen al Niño un rico pañal: oro trae Melchor, incienso Gaspar y olorosa mirra le trae Baltasar…”.
Segurament els ‘camells’ porten presents més interessants, perquè l’or bé podria ser un bon pessic en el Sorteig de Reis que es fa avui, l’encens perquè deixi de fer olor tan mal aquesta bruta societat i ja fa temps que la mirra jo la canvio per ‘birra’… Oh yeah!
