Adopten la cultura japonesa com a pròpia, es disfressen com els seus personatges preferits i són protagonistes de convencions especialitzades cada cop més massives. Des de la manera de fer turisme fins al món de la moda i la cultura pop, la subcultura dels otakus —els fans incondicionals de l’imaginari que proposen el manga i l’anime, unes historietes d’origen nipó— s’ha infiltrat en molts aspectes de la vida moderna. El 15 de desembre té lloc el Dia Mundial de l’Otaku, una celebració que, tot i que no és oficial, està molt estesa a les xarxes socials i reuneix una bona varietat d’aficionats que reten homenatge a la cultura japonesa. L’origen de la celebració és dubtós: alguns assenyalen que la data es va difondre a través de les xarxes, però també s’ha escampat la creença que es va instaurar perquè coincideix amb la publicació de l’article “La ciutat és plena d’otakus”, del periodista nipó Akio Nakamori el 1983, qui va batejar la comunitat amb aquest nom. En tot cas, una cosa és clara: l’interès pel manga i l’anime ha experimentat un creixement notable en els darrers anys i ha transcendit les fronteres del Japó per transformar-se en un fenomen global que continua sumant adeptes a la causa.
Al Japó, el terme otaku s’utilitza per designar les persones amb aficions apassionades per l’anime i el manga, similar a la denominació friquis del món del còmic. Aquests últims anys, el que ara anomenem otaku ha passat de ser una afició més o menys invisible —o en els casos més implicats, una subcultura relativament minoritària— a esdevenir una etiqueta present a tots els instituts de secundària per identificar uns gustos, unes maneres de fer i, de vegades, uns certs grups d’adolescents. “És millor veure-ho com una etiqueta que com un grup ben definit”, assenyala el sociòleg Roger Martínez, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que apunta que el més interessant del fenomen “és que és un terme que està tenint molt d’èxit i que aglutina una sensibilitat i una posició en les geografies juvenils que no es redueix a l’element japonès, a l’anime i al manga, sinó que es tracta d ‘una manera de ser que pot combinar altres elements, com el k-Pop i, fins i tot, altres músiques també occidentals”.
Un fenomen transversal
En un primer moment, com va passar amb la comunitat friqui, els otakus es relacionaven amb persones solitàries i obsessionades pel manga i l’anime, observats amb cert menyspreu i oposats a les cultures juvenils dominants, els “populars” en cada institut. Però, de manera progressiva, han passat a formar una subcultura més integrada i menys estigmatitzada. En què ha consistit aquest canvi?
El fanatisme otaku porta a un consum acèrrim de manga, anime i els productes que se’n deriven, cosa que ha fet possible el creixement d’alguns sectors industrials, sobretot els relacionats amb el món editorial i del lleure, i que ha impactat de manera important en l’economia. Segons l’Institut de Recerca de Publicacions de l’Associació Japonesa d’Editors Nacionals, el 2022 les vendes totals estimades de manga van assolir els 677.000 milions de iens (prop de 4 milions i mig d’euros) per primer cop, per la qual cosa la historieta va representar el 41,5 % del mercat editorial del país, de manera que la rendibilitat del negoci va obrir les portes a noves formes de comercialitzar-lo. “Moltes llicències (en general, que no han de ser manga necessàriament) llancen productes i fan marxandatge. Tots hem viscut el boom de la Hello Kitty o la Dora Exploradora, per exemple”, remarca l’experta en màrqueting Neus Soler Labajos, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i investigadora del grup i2TIC. “Però l’otaku va més enllà. Inclou un estil propi i que els seguidors del fenomen se sentin part d’una tribu. I, en aquest sentit, no hi ha precedents. S’han produït tendències, modes, però no un fenomen que aglutini tanta gent i que assoleixi aquestes dimensions”, afegeix.
“També han contribuït a l’expansió de les comunitats globals en línia, ja que han creat espais de debat, intercanvi d’informació i difusió d’obres en plataformes que s’han estès internacionalment i són freqüentades per milions de seguidors”, assenyala l’expert en manga Xavier Pastor, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. En aquest aspecte, influenciadors, youtubers i instagramers, amb comptes que tenen milions de seguidors, han captat l’atenció dels mitjans de comunicació, que els han cedit espais en programes de màxima audiència. També ho han fet alguns artistes —només cal remetre’s al videoclip de “Levitating”, per exemple, un dels hits de l’estrella pop britànica Dua Lipa— i dissenyadors de moda, que han creat col·leccions inspirades en el fenomen.
Per a Soler Labajos, “la profunditat dels personatges fa que el públic hi estableixi vincles emocionals fàcilment”, i també contribueix al seu èxit la versatilitat del producte, “perquè barreja la tradició japonesa amb els trets occidentals, de manera que arriba a un públic més global”, diu. “D’altra banda, jo crec que l’entusiasme el suscita en gran part el sentiment de pertinença al grup que sent el públic, que es reforça amb els esdeveniments que se celebren”, conclou. Aquestes trobades, com ara les convencions, els salons del manga, els festivals i els concursos, són veritablement multitudinàries: el Comic Market de Tòquio reuneix més de mig milió de persones cada any, cosa que ha servit en gran manera per difondre la cultura a altres països.
Pastor també opina que la creació d’escoles professionals de còmic i manga, de 3D, narrativa gràfica, animació, etc. “ha facilitat la institucionalització de la cultura otaku i la seva entrada a les universitats i als centres de formació, fet que li ha permès assolir un gran prestigi a escala internacional”. Pel que fa al consum, Soler ho té clar: “Les marques han entès que aquest col·lectiu no és un públic de nínxol, i que és interessant per a les empreses perquè està disposat a gastar en les coses que li agraden. Així que el que fan és adaptar el concepte a la seva pròpia indústria, creant productes diversos. És fàcil que el fenomen s’estengui cap a diferents indústries, perquè als otakus no els interessa només l’anime i el manga, sinó tot allò que es relacioni amb la cultura oriental.”
L’èxit del manga, un gran atractiu per al Japó
En els darrers anys, “el govern japonès, així com diverses institucions regionals i locals, han començat a explotar el potencial turístic del manga i l’anime sota l’empara de Cool Japan, una forma de vendre el país de manera atractiva cap a l’exterior”, explica Xavier Pastor, professor col·laborador dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. “Amb aquest mantra, s’esperona la cultura otaku amb viatges temàtics a llocs on es desenvolupen les accions de la ficció, i es fomenten les relacions a través de convencions, salons i esdeveniments més enllà dels festivals tradicionals del còmic”, afegeix l’expert en còmics. És el que es coneix com a turisme de continguts i permet que els seguidors de l’anime puguin visitar espais que han vist a les seves sèries preferides.
El capital cultural del Japó és també un gran atractiu per a les persones que decideixen estudiar una segona llengua estrangera després de l’anglès. Segons l’informe Duolingo Language Report del 2021, el japonès s’ha convertit en la cinquena llengua més triada al món, per damunt de l’italià, i és la llengua que creix més ràpidament als Estats Units i al Regne Unit. “La majoria d’estudiants m’expliquen que des de petits estan familiaritzats amb el manga i l’anime, i en general tenen una gran curiositat per la cultura japonesa”, comenta la professora dels Estudis d’Arts i Humanitats Takako Otsuki en una notícia sobre l’auge dels idiomes asiàtics al món. Conèixer més coses de l’estètica, el menjar i la forma de vida japonesos els impulsa a estudiar-ne la llengua.
I és que, si en l’àmbit internacional el còmic és una branca del sector editorial que experimenta una època daurada quant al nombre de vendes i l’increment del públic, el manga, entès tradicionalment com el còmic d’origen japonès, mereix una menció especial pel fet de ser el tipus d’historieta que ha crescut més. Segons MangaLand, a Espanya el 2022 es van publicar 1.320 volums de manga, un 28 % més que l’any anterior, que ja havia batut rècords pel que fa als llançaments.
Sense anar gaire lluny, s’estima que l’edició d’enguany del Saló del Manga, que congrega anualment els aficionats d’aquest gènere, va reunir més de 163.000 persones a la Fira de l’Hospitalet de Llobregat entre el 7 i el 10 de desembre. En espera de les xifres oficials, la seva directora, Meritxell Puig, expressava que, un any més, la trobada havia estat “la gran festa del manga, l’anime i el cosplay”.
