L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs va acollir ahir la IV Jornada d’Historiografia Local, que en aquesta edició ha dut per títol ‘El Sexenni democràtic i els límits de l’estat liberal (1860-1880)’.
La jornada es va articular en tres àmbits, el primer dedicat a la política (el nou escenari; els comportaments electorals i l’opinió pública; el republicanisme i el carlisme; i el poder local i l’administració municipal); el segon, centrat en la societat (les elits; la qüestió social i l’obrerisme; i l’àmbit rural i l’àmbit urbà); i el tercer, destinat a la cultura (les institucions culturals i el món educatiu; i la sociabilitat).
A la jornada d’ahir, a partir de les ponències de diversos especialistes i en el marc de 1860-1880, període en què poden ser observades amb més perspectiva, s’han abordat algunes de les qüestions fonamentals que es van plantejar en el Sexenni. S’han examinat quines han estat i quines podrien ser les contribucions dels estudis locals i comarcals en la comprensió de temes i aspectes com ara la Revolució de 1868, la I República, la tercera guerra Carlina, la mobilització i la representació polítique o els poders locals.
