Pablo Picasso va viure durant una temporada a Gòsol, l’única població de la demarcació de Lleida que pertany a la comarca del Berguedà. I ara aquesta etapa és la protagonista de l’exposició que el Museu Reina Sofía de Madrid inaugurarà el 15 de novembre i que porta per títol Picasso 1906. La gran transformación.
Segons avançava ahir El País, l’exposició, que es podrà visitar fins el 4 de març, fa notar la importància de l’estança del pintor malagueny a Gòsol, ja que va ser allí on va poder trencar el “bloqueig artístic” en el que havia entrat i la seva obra comença ja a entrar de ple en el modernisme. “Es pot afirmar que el 1906 va ser un període amb entitat pròpia en l’esdevenir creatiu picassià”, diu el text de l’exposició del Museu Reina Sofía.
A Gòsol, segons recorda El País, Picasso hi hauria arribat amb la model Fernande Oliver, que durant aquella època era la seva companya. Als seus 25 anys que tenia llavors, segons explica el text de l’exposició, el geni malagueny ja tenia uns criteris estètics molt marcats. Havia deixat enrere “la bohèmia” i a través de la seva obra s’endevina un pintor “vital, expansiu i inclús sensual” que alhora obre pas a plantejaments “llibertaris”. Fins ara, diu la pinacoteca, la creació picassiana s’havia entès com un “epíleg del període rosa” o como un “pròleg de Les senyoretes d’Avinyó”, però assegura que l’exposició demostra que el 1906 va ser un període amb “entitat pròpia” en la seva carrera.
Un any vital per Picasso
L’exposició posa l’accent en la importància que va tenir l’any 1906, i per tant, la seva estada a Gòsol, en l’obra de Picasso. No és estrany doncs que destaqui que a més dels referents culturals basats en l’art ibèric també s’endevinin influències aportades pel romànic català, l’art mediterrani protohistòric i l’antic Egipte. Per tot això, els impulsors de la mostra expliquen que aquesta etapa va ser cabdal pel “primer encontre decisiu amb l’art modern”. De fet, l’exposició que es podrà veure a partir del 15 de novembre al Museu Reina Sofía de Madrid es proposa fer una mirada a “la primera aportació de l’artista a la definició de l’art modern” i ho fa a través de la “consciència estètica contemporània”.
