El repertori de tributs que tenen els consistoris és assortit. IBI, escombraries, terrasses i els variadíssims ICIO que inclouen llicències d’obres, entre altres conceptes diversiformes. No ens oblidem del IIVTNU, més conegut com a plusvàlua, que esterrossa el ciutadà fins i tot quan rep una herència. Malgrat la immensa bateria impositiva, la primera mesura dels nous ajuntaments és apujar impostos. Alguns ho fan amb vaselina, amb mesures decoratives com insignificants escurçades dels sous dels regidors i assessors. Però el resultat final és una nova clatellada al pressupost del ciutadà. Per què no poden actuar les administracions públiques com fa la majoria d’empreses i de famílies. Si no s’arriba a final de mes, es retallen despeses. En el cas de la gestió empresarial hi ha una tècnica que consisteix a realitzar un pressupost de base zero que permet destriar totes les despeses supèrflues. Ens faríem creus de la quantitat de balafius i d’agregats prescindibles que campen pels caus de la burocràcia. A l’administració pública tot ho arreglen apujant impostos. Això sí, un cop ha passat el període electoral. Ja n’hi ha prou!
Sessió: No iniciada
