L’altre dia vaig enyorar la Rambla d’Aragó de la nostra època, quan era una rambla de debò amb el passeig al mig amb arbres i el sòl de terra. Els urbanistes reivindiquen ara els sòls de terra per combatre la calor del canvi climàtic. Les rambles d’asfalt en una ciutat mediterrània poden despendre 60 graus de temperatura. He enyorat la Rambla d’Aragó de quan en dèiem Passeig de Boters perquè quan he vist l’última remodelació d’aquesta principal artèria de la ciutat m’ha caigut l’ànima als peus (per no dir que m’han caigut els collons a terra). La intenció podia ser molt bona. Guanyar espai per als vianants amb àmbits verds. Però el resultat ha quedat nefast. Els arbres nous que han plantat estan morts. Els parterres, tancats per estacades de plàstic, estan desmanegats o trencats. Les plantes que hi han posat són delictives. Només ha faltat que els corrals s’omplin de les fulles seques que cauen dels arbres vells. Mentre contemplo el desastre urbanístic em trobo a qui fou regidor de la Paeria, l’històric Antoni Llevot. Com si haguéssim tingut transmissió de pensaments, ens diem alhora: “Això supera la fonteta de l’Oronich”.
Sessió: No iniciada
