La Comissió territorial d’urbanisme de l’Alt Pirineu, presidida pel director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura, Agustí Serra, ha aprovat avui una modificació del planejament municipal d’Organyà (Alt Urgell) per facilitar el desenvolupament d’un sector industrial. Amb el canvi aprovat, s’ha dividit el sector en dos amb la intenció d’executar el primer de forma immediata i amb parcel·les de gran format.
L’àmbit es situa en el sector G Vilansats, al sud del nucli d’Organyà. Actualment, els terrenys acullen conreus, ametllers, camps de pastura i una explotació ramadera en actiu. S’hi accedeix a través de la carretera C-14 i dels camins i vials urbans provinents d’Organyà.
L’Ajuntament ha impulsat un canvi en el seu planejament per dividir el sector en dos subsectors, anomenats G1 i G2, amb la intenció de facilitar a curt termini el desenvolupament del G1. El document aporta l’ordenació detallada d’aquest subsector G1, de 66.392,59 m2 de superfície. Permetrà disposar de dues grans parcel·les, una gran proporció d’espais lliures i equipaments públics.
Pel que fa al sector G2, es proposa el seu desenvolupament un cop el G1 es trobi parcialment consolidat i hagi estimulat l’interès d’altres empreses per instal·lar-s’hi.
Tot el nou sector econòmic tindrà les característiques generals següents:
- La nova implantació es basarà en un nou carrer que connectarà la futura rotonda de la variant de la carretera C-14 amb el riu Fontanet.
- A banda i banda d’aquest eix vertebrador s’ubicaran les parcel·les d’ús industrial, dues àrees d’equipaments públics i les zones verdes.
- Els espais lliures se situaran entre la xarxa viària comarcal i la zona industrial, així com als torrents, per mantenir els elements naturals del territori.
- S’han previst uns espais per a instal·lacions de generació d’energia elèctrica fotovoltaica que puguin abastir les indústries que s’hi instal·lin. Se situaran en les cotes altes i properes a d’altres camps fotovoltaics existents.
La nova ordenació general i conjunta dels sectors G1 i G2 redueix la seva edificabilitat en 29.046 m2 de sostre i ajusta lleugerament la seva superfície reduint en conjunt 1.709 m2.
La Comissió d’urbanisme ha aprovat definitivament la modificació del planejament d’Organyà però n’ha suspès l’entrada en vigor fins que l’Ajuntament presenti un text refós que incorpori una sèrie de prescripcions tècniques.
Futur centre de dia a Vilaller
D’altra banda, la Comissió també ha donat llum verda a un canvi en el planejament municipal de Vilaller (Alta Ribagorça) que permetrà la implantació d’un centre de dia per a gent gran al municipi.
El centre ocuparà els baixos d’un edifici d’habitatges situat al número 1 del carrer Alta Ribagorça i que actualment acull un consultori mèdic. Com que el local és massa petit per donar cabuda al centre de dia, també s’ocuparan part dels espais lliures situats just al davant de l’edifici.
Territori estén el programa d’Arrelament als quatre municipis del sistema urbà d’Organyà
El Departament de Territori estén el programa Arrelament, que persegueix la fixació de població, l’equitat territorial la igualtat d’oportunitats, als quatre municipis que configuren el sistema urbà d’Organyà (Alt Urgell). Així ho han explicat avui el director general d’Estratègia Territorial, Joan Masferrer, el director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura, Agustí Serra, i la directora general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Roser Bombardó, als representants dels ajuntaments i del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, durant la constitució de la comissió executiva del programa.
El programa Arrelament posa el focus en els 16 sistemes urbans catalans que han registrat una pèrdua sostinguda de població entre els anys 2001 i 2022. Agrupen 121 municipis i actualment sumen 83.636 habitants. La gran majoria són petits municipis, de menys de 1.000 veïns, localitzats en les àrees més rurals del país.
El 2021, el Departament de Territori va posar en marxa una prova pilot en el sistema urbà de les Garrigues Altes per identificar els àmbits d’actuació que resultaven prioritaris a l’hora d’intentar revertir la tendència a la pèrdua poblacional i impulsar accions concretes, a petita escala, per donar-hi resposta. Aquesta prova pilot ha esdevingut el programa Arrelament, que ja s’ha estès al sistema urbà de Gandesa, a la Terra Alta, i que ara arriba al sistema d’Organyà. Serà el primer cop que el programa Arrelament arriba a municipis de comarques de muntanya.
En tots els casos, el programa té una durada de tres anys per desenvolupar totes les fases. La voluntat del Departament és que el programa arribi progressivament als 121 municipis amb pèrdua constant de població.
Habitatge, feina, mobilitat i paisatge: els pilars de l’Arrelament
El sistema urbà d’Organyà suma uns 1.708 habitants repartits en quatre municipis, que abasten 34.606 hectàrees, com són Cabó, Coll de Nargó, Fígols i Alinyà i Organyà. Des del 2011, han perdut el 14,6% de la seva població.
Per intentar revertir aquesta dinàmica, el programa Arrelament preveu dues fases de desplegament. La primera abasta els estudis de diagnòstic en les diverses matèries que són els pilars per a la fixació de població:
- Accés a l’habitatge: necessitat de sòl públic, rehabilitació del patrimoni públic, detecció de necessitats actuals d’habitatge i localització de pisos buits.
- Activitat econòmica: mancances de sòl o possible rehabilitació d’immobles públics per ubicar-hi noves activitats.
- Paisatge urbà: detecció d’actuacions de millora en espais públics i edificis per posar en valor el patrimoni construït.
- Ordenació dels espais oberts: diagnosi de la capacitat per acollir activitats i de les necessitats d’ordenació del sòl no urbanitzable.
- Revisió del planejament urbanístic: per adequar-lo a les necessitats actuals.
- Mobilitat i accessibilitat: estat de les infraestructures, del sistema de transport públic i de la xarxa de telecomunicacions.
Un cop recollides les conclusions, s’executaran les actuacions que se’n derivin, com pot ser la rehabilitació d’edificis per destinar-los a habitatge públic o a activitat econòmica; la millora de la trama urbana i de places i carrers per revitalitzar els nuclis antics, o redacció de noves figures de planejament urbanístic.
