Enamorar-se i ser correspost és heterogeneïtat de sentiments i desig desbocat. L’enamorament és un procés bioquímic d’impulsos elèctrics i nerviosos que incrementen l’energia, l’excitació i l’alegria. Una bomba atòmica d’emocions caòtiques que voletegen dins la psique. Àdhuc, pot provocar sensacions angoixants i llanguiment. Nogensmenys, tot és cíclic i torna la tardor, l’estació més romàntica. Canvien els colors de les fulles i el paisatge és ataronjat. Un relleu que no és casual, sinó que també és per raons bioquímiques. La pèrdua de llum solar durant la tardor modifica la química de l’arbre elevant les xantofil·les i els carotens en detriment de la clorofil·la. El verd queda fagocitat per reeixir mesos després. És qüestió de perseverança que les coses s’esdevinguin. Per això, al Congrés ja es permet l’ús del català a la cambra malgrat pretenguin liquidar-lo. És resiliència catalana, perquè la vida quotidiana del catalanoparlant és una imposició lingüística. Defenso el català a ultrança, atès que el que pensin de mi no m’interessa gens, parafrasejant Salvat-Papasseit. En efecte, quan parlen de cultura catalana en català, inicio un procés químic d’excitació, de pur enamorament d’allò que és català. De sobte, memoro a Antoni Vila Casas, filantrop i català universal. Ara, lector, és moment de convidar-te a la setmana de literatura en català a Lleida, a Sant Miquel de les Lletres, puix que si vols commourem bioquímicament, penetra’m l’ànima.
Sessió: No iniciada
