Un total de 6.618 persones van morir en 2023 intentant arribar a les costes espanyoles, una mitjana de 18 cada dia, xifra que gairebé triplica la registrada en 2022, quan van perdre la vida 2.390 migrants.
És el balanç que fa el col·lectiu Caminando Fronteras en la nova edició del seu informe ‘Monitoratge Dret a la Vida’, presentat aquest dimarts a Madrid, que situa el 2023 com l’any “més mortífer” des que l’organització va començar a tenir registres, en 2007.
Entre les persones que van perdre la vida en les rutes d’accés a Espanya al llarg de l’any que ha acabat hi havia 363 dones i 384 nens i nenes.
Del total de morts, la gran majoria, 6.007, va morir en la ruta atlàntica fins a Canàries, mentre que 434 persones van perdre la vida en la ruta algeriana del Mediterrani occidental; 147 migrants, en l’Estret de Gibraltar i 30, en la ruta d’Alborán.
Aquestes dades corresponen a un any en què les pasteres arribades a Canàries van disparar el nombre d’immigrants detectats en intentar entrar de manera irregular a Espanya per via marítima i terrestre fins als 56.852, un 82,1% més que l’any anterior, segons el balanç del Ministeri de l’Interior.
D’ells, 39.910 van ser comptabilitzats davant les costes canàries, un 154,5% més que en 2022.
Caminando Fronteras, que publica regularment les xifres de morts en les travessies que es dirigeixen cap a Espanya obtingudes a través de les alertes que reben des de la mar i amb la informació de familiars i comunitats migrants, ha comptabilitzat 84 embarcacions que van desaparèixer amb totes les persones a bord al llarg de l’any passat.
Els mesos d’octubre (2.370), juny (1.197) i novembre (1.023) concentren la majoria de les víctimes.
Entre els morts hi ha persones originàries de 17 països: Algèria, Bangladesh, Camerun, Costa d’Ivori, Gàmbia, Guinea Conakry, Illes Comores, Mali, el Marroc, Mauritània, Palestina, República Democràtica del Congo, el Senegal, Síria, Sudan, Tunísia i Iemen.
Rutes més llargues i perilloses fins a Canàries
Les dades donades a conèixer avui tornen a situar la ruta canària, a través de l’Atlàntic, com “la regió migratòria més letal del món” i posen el focus en el recent augment de sortides des de llocs més llunyans, com Mauritània, el Senegal i Gàmbia.
Suposen un reflex de l’augment de piragües procedents del Senegal a partir del mes de juny, fruit de la gran inestabilitat social i política del país: Més de la meitat de les víctimes mortals registrades en el seu camí a Canàries (3.176) viatjaven des d’aquest Estat.
Durant aquest any passat s’ha activat la ruta “més llarga i perillosa”, la que porta les embarcacions a allunyar-se de la referència de la costa per a endinsar-se en l’oceà fins a l’illa d’El Hierro, degut l’augment de controls al llarg de les costes del Senegal i de Mauritània.
Per darrere del Senegal, els migrants que van morir en 2023 en el seu intent d’arribar a l’arxipèlag canari viatjaven des de la costa compresa entre Agadir (el Marroc) i Dajla (Sàhara Occidental), en el cas de 1.418 de les víctimes mortals; de Gàmbia, des d’on viatjaven 1.018 dels morts, i Mauritània, des d’on van sortir 395 de les persones que van perdre la seva vida.
L’omissió del deure de socors com a pràctica de control migratori
Segons la recerca duta a terme per Caminando Fronteras, en moltes de les tragèdies documentades no es van activar mitjans de cerques i de rescat o, si es va fer, va anar amb una “tardança important” que va posar en risc la vida de les persones.
A més, sovint els serveis especialitzats només van intervenir en el moment del rescat a la gent que està en l’embarcació, però no van continuar amb les labors de cerca de possibles supervivents ni la recuperació de cadàvers.
S’ha incrementat l’ús de mètodes de cerques passives, consistents a emetre una alerta als vaixells comercials i d’esbarjo que patrullen la zona per si localitzen l’embarcació, en detriment de l’activació de mitjans propis.
La coordinadora i autora de l’informe, Helena Maleno, ha denunciat que “s’ha establert a les fronteres de l’Estat espanyol l’omissió del deure de socors com una pràctica de control migratori”.
Segons la seva anàlisi, els acords amb els països d’origen com el Marroc estan basats en l’externalització de fronteres, la qual cosa porta a Espanya a “pressionar” perquè els rescats siguin efectuats per aquests altres Estats, fins i tot quan no tenen mitjans suficients.
I per això, al seu judici, Espanya no dedica tots els recursos dels quals disposa: “La capacitat de salvar vides és aquí, la tenim. Si implementéssim els mateixos mitjans que implementem quan parlem d’embarcacions que estan en la mar que són creuers, pesquers o embarcacions de persones europees, si aquests mateixos mitjans s’apliquessin, aquesta massacre es reduiria de manera important”, ha assenyalat.
En la presentació també ha participat l’activista senegalès Papi Sarr, qui ha criticat que Europa faci “els ulls grossos” a la situació política del seu país per l’interès econòmic que existeix en la zona, “mentre envien a Frontex a fer costat als guardacostes senegalesos per a impedir les sortides de les pasteres”.
