A finaus de hereuèr sorgic un escandol lingüistic en quauques autopistes catalanes: quauqui toponims apareisheren castelhanizats.
A finaus de gèr en Renfe e Adif, enes hilats sociaus, a on tractauen es problèmes de “rodalies”. aquiu a on auie de díder “San Sadurní” apareishec “Santo Sadurní” o en lòc de “Reus-Ribarroja” metie “Reus-Orilla Roja”. Però aciu era solucion ère facila: eliminèren eth messatge.
Lo des autopistes ère mès complicat; apareisheren panèus damb WMontornesW sense accent o “Barberá” damb er accent castelhan. O auien escrit “Alicante” en lòc d’“Alacant” e en lòc d’indicatius coma “Àrea de manteniment” i auie “Centro de conservación”.
Es partits politics catalans, subertot Junts, presentèren ua relacion de preguntes en Congrès des Deputats entà demanar qué auie passat e exigir eth retorn ath catalan. Entre eth conjunt de preguntes i auie era de qué passe ena Val d’Aran a on diguien qu’era major part des toponims son en castelhan. Non son ben ben en castelhan però era situacion ei fòrça descontrolada.
A raïtz des protèstes apareishudes en Catalonha eth Govèrn de Madrid a revisat toti es panèus. Desiram qu’aguesta inspeccion s’alongue as carretères araneses a on i trobaràn despropòsits. Me referisqui sonque as senhaus que i an ena N-230, competéncia deth Ministèri.
En Junh de 2023, lèu harà tres ans, en un Cimalh titolat “Eth caòs dera toponimia” hi ua relacion deth desorden existent enes rotulacions a on s’i barregen faltes d’ortografia damb toponims en catalan, d’auti en castelhan, era majoria en occitan aranés e bèth un de fòrça importància escrit en francés. Alavetz escriui: “Cau destacar que i an massa circonstàncies enes qu’er emplec dera toponimia, en Aran, ei un caòs que calerie solucionar, a qui correspongue”. D’alavetz bèth cas a estat intervengut, per exemple era placa qu’identificaue a Aubèrt, que s’auie mantengut mès de dètz ans sense accent. Bèri toponims an estat corregits, e mo’n alegram, però non toti. I an cassi que son especiaument grèus. Se poderie profitar era correccion qu’a emprés eth Ministeri damb es catalans. Me referisqui as indicatius de “França” e “Tolosa”. Per tota era carretèra n’i a un pialèr e afècten eth paisatge aranés. Enes carretères dera Val d’Aran aguesti dus toponims son escrits en francés e açò non passe en lòc mès der Estat. En Irun escriuen “Frantzia” e ena Junquera meten “França” e ocasionaument meten “Francia-França”, però jamès meten “France”. Me semble qu’ei dehòra de tota justificacion e eth despropòsit se complète quan veiguem que indiquen “Toulouse”; arrés en Aran ac ditz atau e toti expressam era forma occitana “Tolosa” [tolosa] que ja ei emplegada per Google en Maps. O eth cas de Luishon, que correspon ara forma occitana, reconeishuda en Google e en corrècte occitan e que maugrat tot enes carretères dera Val d’Aran i trobam era afrancesada “Luchon”. Calerie que quauquarres deth Ministeri, o des administracions mes pròximes metesse solucion ad aguest desorden. Eth caòs continue.
Per tot, ena Val d’Aran, trobam fòrça toponims en catalan que non an estat substituïts per occitan, maugrat que bèth un compde damb ua longa trajectòria en sòn emplec. En lòc veiguen “Lhèida”; per tot i a “Lleida”. Sonque s’a escrit “Esterri”e non s’a metut eth corrècte “Estèrri” accentuat d’acòrd damb era fonetica e era normativa occitana. Diguíem en 2023 en Cimalh que “Aguesti toponims ben escrits en occitan, non desorientarien ad arres e crearien identitat”. Però me cau díder qu’en aqueth moment recebi tres corrèus de lectors que me mostrauen era sua opinion en favor de qu’es toponims de Catalonha en Aran mantenguessen era forma catalana e qu’es toponims aranesi en Catalonha mantenguessen era occitana. Damb aguest critèri, poderíem eliminar aguesti toponims deth conjunt deth desconcèrt.
E totun, eth desorden ven incrementat pera existéncia d’ues senhals de precaucion sus era possibla aparicion d’un sanglièr, o d’un cèrvi. Eth panèu, damb ua imatge d’animal met “Atención” damb accent ena “o”, ei a díder espanholizat. Era norma ditz que se meterà tanben en castelhan quan i age perilh de confusion entath ciutadan. Voletz díder que se li treiguem er accent i aurie perilh de confusion?
O aqueth aute que met “Camí de Pònt d’Arró” mitat en catalan mitat en occitan. E eth desorden s’acabe d’incrementar damb era indefinicion en emplec dera normativa: ath cant d’un corrècte “Es Bòrdes” damb er article en majuscula i trobam un incorrècte “era Bordeta” damb er article en minuscula.
En çò qu’a passat damb es indicatius enes autopistes catalanes, ad aqueth intent, volgut o non, de castelhanizar era rotulacion, i an reaccionat es partits politics, eth Govèrn de Catalonha e diuèrses organizacions sociaus qu’an metut en marcha es sues fòrces e qu’an propiciat ua reaccion immediata deth Govèrn espanhòl.
E… en cas dera Val d’Aran, non i a arrés que pogue encuedar-se de reclamar ath Ministèri ua solucion ad aguest desorden? Hè mès de dètz ans que dure.
