A inicis els anys 50 del segle passat el meu pare, Pere Pifarré Rovira, estudiava i es formava al Col·legi Maristes. Tot i això, la seva forta vocació pagesa el va impulsar a deixar els estudis amb 14 anys i treballar a l’Horta, la seva passió que avui dia, i ben jubilat, encara continua exercint com aquell noiet que va deixar d’estudiar per fer realitat el seu somni, viure entre horts, conreus i animals de granja.
Ha plogut molt des de l’arribada dels primers germans maristes, el 1985. Els germans seguien l’obra del seu fundador, Marcel·lí Champagnat, un jove capellà francès ordenat el 1816. Champagnat creia fermament en l’educació com a motor de canvi i aquest va ser el seu projecte de vida. Com a clergue va anar destinat a La Valla-en-Gier, una zona de muntanya i rural on molts infants no sabien llegir ni escriure i gairebé no havien rebut catequesi. Veient com les famílies pageses vivien en condicions dures, amb poca presència de l’Estat i escasses oportunitats d’escolarització va iniciar el seu projecte educatiu implicant altres joves, els primers germans maristes. I ho va fer sota un lema que avui més que mai té molta vigència: “Per educar cal estimar”. Aquest és l’origen dels maristes, humil, amb senzillesa, a prop dels més necessitats i amb l’educació per bandera.
En l’actualitat la Institució Marista gestiona unes 600 escoles a més de 80 països, atenen aproximadament 654.000 infants i joves. A més de les escoles, els Maristes desenvolupen obres socials com centres oberts per a infants en risc, residències educatives, inserció laboral i projectes en barris marginals i zones rurals remotes. A Catalunya hi ha presència de 10 escoles maristes i la Fundació Champagnat coordina 13 obres socials, que agrupen més de 50 projectes en medi obert i residencial.
Tornem a Lleida, perquè la història comença quan el canonge Josep Brugulat i Mor demana als Germanets de Maria que s’instal·lin a la diòcesi de Lleida. El setembre de 1895 obren un pis a la plaça de Sant Joan, sota l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat, amb només set alumnes el primer dia però gairebé un centenar a final de curs. Ben aviat calen nous espais i a principis de segle XX es construeix la planta baixa de l’actual edifici antic, que ja acull uns 400 alumnes i 50 interns. Entre 1936 i 1938 el col·legi es converteix en hospital de sang i l’activitat escolar es veu interrompuda. Després del conflicte, els Maristes reprenen la tasca educativa i participen també en la vida esportiva de la ciutat, amb figures com el germà Gabriel Castresana, vinculat a la fundació de la Unió Esportiva Lleida. A partir de la segona meitat del segle XX, el centre viu les transformacions pròpies de l’escola catalana: actualització pedagògica, obertura progressiva al català i adaptació a les noves lleis educatives. En paral·lel, es reforcen les activitats culturals, esportives i pastorals, que donen a l’escola una identitat molt arrelada a la ciutat. Cap a final de segle XX, la comunitat marista fa un pas significatiu, el 1998 alguns germans es traslladen al Casc Antic per col·laborar amb la gent més vulnerable i potenciar l’obra social. El Centre Obert Municipal Pas a Pas comença a funcionar el 2005 al barri de la Mariola en col·laboració amb la Paeria i el Centre Obert Calidoscopi, també marista, obre el 2009 com a continuació natural del Pas a Pas, ampliant l’atenció a adolescents, joves i adults.
Després de 130 anys, Maristes Montserrat de Lleida es presenta com una entitat escolar i social que segueixen el carisma de Champagnat, aquell capellà senzill, però amb visió que va dedicar esforços a atendre els més necessitats. Avui la flama encara és encesa 130 anys després amb la determinació d’una gran comunitat educativa, amb famílies compromeses, docents que fan realitat la seva vocació, treballadors del centre implicats, monitoratge de lleure il·lusionat, entrenadors i entrenadores del Club Esportiu educant amb l’esport i uns alumnes que són el nostre tresor com a societat i que hem de vetllar perquè, en el futur, mantinguin els millors valors en la nostra societat. Enhorabona a tota la comunitat educativa, per molts anys més!
